‘AFTERWORK’ D’EL PERIÓDICO
Rosa Tous: «El nostre principal repte és conscienciar sobre els perills de la falsificació»
La presidenta d’Andema adverteix en un acte organitzat per EL PERIÓDICO que la pràctica té al darrere «frau, blanqueig de capitals i fins i tot tràfic de persones»
L’empresària lamenta també l’alt percentatge de joves (45%) que compra voluntàriament producte fals
La proporció de gent jove que compra deliberadament un producte falsificat ha passat del 16% d’abans de la pandèmia a un 45% l’any passat. Així ho indica l’últim Baròmetre de la Propietat Intel·lectual entre els Joves, que evidència que prop de la meitat dels espanyols d’entre 15 i 24 anys compra falsificacions de manera voluntària. Sobretot roba i calçat, però també cosmètica i dispositius electrònics. «Això ens preocupa», confessa Rosa Tous, amb aquest estudi de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) a la mà. «Falta pensar una mica més i tenir més informació abans d’actuar», sintetitza la vicepresidenta corporativa i consellera de l’empresa joiera Tous.
Ella ha sigut la protagonista del setè ‘afterwork’ que han organitzat EL PERIÓDICO i Holaluz a la Casa Seat, un esdeveniment en què va participar, en realitat, en qualitat de presidenta d’Andema, l’Associació per a la Defensa de la Marca. Aquesta organització, va introduir la mateixa Tous a l’acte, està formada ja per 80 associats (des d’Adidas, Camper o Louis Vuitton, fins a Mahou San Miguel, Natura Bissé o Telefónica) que busquen insistentment protegir les seves marques i patents. Perquè, segons aquesta directiva, un dels grans desafiaments que enfronten aquest tipus de companyies són les falsificacions, però sobretot, la conscienciació entorn d’aquestes.
«El repte principal que tenim és conscienciar sobre els perills de la falsificació: moltes vegades el consumidor no sap el que hi ha darrere, i hi ha frau, en molts casos blanqueig de capitals i fins i tot tràfic de persones», va explicar Tous en l’esdeveniment. I, a més, del que sens dubte manca –va afegir– és de sostenibilitat. «La gent jove, que sol ser la més activista quan parlem de sostenibilitat, no té gens en compte aquesta causa i això que darrere de les falsificacions la sostenibilitat és zero», va continuar.
No només això, a la pràctica, el problema és també «econòmic, de llocs de treball, de precarietat en el comerç, d’innovació (molta inversió es perd en les falsificacions) i fins i tot de salut», va enumerar l’empresària, insistint especialment en els riscos de consumir joguines falsificades que no hagin passat cap tipus de control. «Les marques tenim cànons de procediments que garanteixen que una joguina estarà en el punt de venda amb les màximes garanties», va defensar Tous.
Però conscient que tothom ha comprat en alguna ocasió una falsificació, va dir, i que una de les principals raons que porten a consumir aquests productes és la diferència de preu, la directiva va assenyalar la sèrie d’elements que encareixen els seus: «Innovació, patents, protecció, impostos...», va exemplificar. «Les marques treballem moltíssim per poder donar garantia, transparència, credibilitat i confiança en el que estem fent i invertim els diners evidentment a explicar el que fem, però també en i+D, en innovació o en disseny», va assegurar Tous.
D’aquesta manera, el principal consell per a un emprenedor o propietari de marca neòfit és que la registri, estudiï com protegir-la i, de nou, s’armi contra falsificacions. «La marca adquireix un valor que va molt més enllà del producte o servei que s’està venent: és la que dona garantia, transparència, seguretat... cal ser molt conscient de la importància de protegir-la», va apuntar Tous. Igual que ho és saber que el procés d’emparar-la no és gens fàcil: segons va denunciar aquesta experta, quan es confisca a Espanya un barco que ve amb producte falsificat, és l’empresa víctima l’encarregada d’emmagatzemar tot l’estoc fins que se celebri el judici. «No és guardar una ampolla, és guardar les 100.000 que venen al contenidor», va exemplificar l’empresària.
Dona directiva
Notícies relacionadesSigui com sigui, Rosa Tous està entossudida que es persisteixi en la persecució d’aquestes pràctiques. En això va centrar pràcticament tot el seu discurs (el seu objectiu, va afirmar de fet, era posar sobre la taula aquesta sensibilitat que creu que hauríem de tenir tots abans de comprar una falsificació), tot i que la trobada també va donar per parlar de Tous com a companyia o del seu rol com a dona directiva, un nivell professional on és més habitual trobar un home.
En el cas concret de la seva empresa, les dones són gairebé la meitat de la junta i el 80% de la plantilla. «En el meu cas personal som quatre germanes, filles d’una dona amb una força espectacular que ens ha ensenyat que es treballa, es lluita i que es tracta de posar objectius davant i aconseguir-los», va confessar Rosa Tous. «No hem de fer dos bàndols, hem de ser un sol equip i veure-ho com que som persones», va concloure l’empresària. «I que per damunt de tot ha d’estar el talent», va rematar. En aquest sentit, va afegir, les seves claus empresarials i personals passen per tres C: la constància, la coherència i tenir clares les conseqüències.
