«L'Illa va revolucionar les Corts, hi ha un abans i un després»

1987, les Corts. Si al saló d'un pis ubicat en una finca que fa cantonada entre els carrers de Numància i Déu i Mata hi hagués hagut una càmera de vídeo en marxa, hauria gravat les fabuloses històries que un avi de 70 anys li explicava al seu nét. Aquest nen, Borja Rabanal (Madrid, 1977), tenia 7 anys quan feia uns ulls com taronges, atent al que li explicava el Lolo, l'avi que cap dels seus companys de classe tenia.

El Lolo era un avi únic. Havia dirigit el diari La Marina, a l'Havana (Cuba); havia sigut amic personal del Che Guevara i d'Ernest Hemingway, i disfrutava moltíssim explicant les seves memòries al seu nét. «Em va fer adquirir molt gust per la cultura», afirma Borja Rabanal. I a ell, aquell nét que encara no tenia ni una desena d'anys, agafava de mans del seu avi cartes i monedes, els objectes amb què el nen s'entrenava amb els seus primers jocs de màgia. «El Lolo era el meu conillet d'índies, i jo volia impressionar-lo amb els meus trucs», rememora. «La meva mare viatjava molt, per la feina -per això vaig passar tantes hores amb l'avi-, i de cada lloc a on anava, intentava portar-me un llibre de màgia», diu.

Entre culers i periquitos

Fora de casa, una de les coses de la seva infància a les Corts que més impressionaven a Rabanal, avui productor teatral, era el mar de banderes culers i de l'Espanyol que, en caps de setmana alterns, travessaven els carrers del seu barri. «Vivíem enmig de l'estadi de Sarrià i del Camp Nou», precisa. «Una dia, el meu avi em va dir: avui anirem al camp de futbol. Ell era de Gijón, i aquella tarda, l'Sporting s'enfrontava a l'Espanyol», explica Rabanal. «El Lolo em va portar a comprar banderes. Ell se'n va comprar una de l'Sporting, i a mi me'n va comprar una de l'Espanyol. I des d'aquell dia sóc periquito», confessa el director del festival Riuestiu, que l'estiu passat va celebrar, amb gran èxit, la seva segona edició, al Poble Espanyol de Montjuïc.

L'enderroc de l'estadi de Sarrià és una de les fites de la transformació urbanística de les Corts. Un altre va ser la construcció de L'Illa. «Això va ser la revolució del barri, a nivell comercial, un abans i un després, a les Corts», precisa el veí, que va veure com creixia la moderna illa comercial al costat de casa. «Ho veia des d'una de les finestres de casa», puntualitza Rabanal. «Es va inaugurar el 93, jo era un adolescent que veia arribar la modernitat al barri», expressa el productor teatral.

L'obertura de L'Illa Diagonal va sumar comerç, vida i atracció a les Corts, sense restar-li caràcter històric i entranyable del districte, el seu centre neuràlgic, a l'entorn de la plaça de la Concòrdia. «Aquesta plaça i els seus carrers adjacents segueixen configurant un poble dintre de la ciutat», declara Rabanal. «La tradició es conserva en aquest reducte urbà, i això a mi em fa molt feliç», destaca. «Després cadascú tria. Uns no solen freqüentar L'Illa, i a d'altres no se'ls veu mai a la zona més ancestral del districte», comenta.

Sense petits escenaris

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El que Rabanal troba a faltar en aquest districte que té gustos per a tothom són sales de teatre. «De petits escenaris no n'hi ha, ni aquí ni a la resta de la ciutat», lamenta el productor. Perquè d'aquells primers experiments de mag amb el seu avi com a únic espectador va acabar descobrint que el que volia era ajudar altres mags a sortir a escena.

I, el 2007, va crear Màgia Júnior (www.magiajunior.com), un espectacle familiar permanent (cada dissabte i diumenge) al Teatre del Raval, que Rabanal va idear recordant les sessions de màgia que va viure de nen, el diumenge al matí, al Turó Parc.