COMICIS ANTICIPATS A CATALUNYA

Mas avança eleccions al 25-N "per obrir una nova etapa"

El president reclama una "nova legitimitat" i anuncia que no es presentarà com a candidat quan Catalunya aconsegueixi els seus objectius nacionals

"Ha arribat l'hora que Catalunya exerceixi el seu dret d'autodeterminació", ha dit

El president Artur Mas, durant la seva intervenció en el debat de política general, aquest dimarts, al Parlament.

El president Artur Mas, durant la seva intervenció en el debat de política general, aquest dimarts, al Parlament. / JULIO CARBÓ

3
Es llegeix en minuts
JOSE RICO / RAFA JULVE / FIDEL MASREAL / Barcelona

Catalunya votarà el 25 de novembre vinent. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha confirmat aquest dimarts al Parlament la seva decisió d'avançar les eleccions després de la massiva manifestació independentista de la Diada i del fracàs del pacte fiscal. Mas ha afirmat que els comicis persegueixen la consecució d'una "nova legitimitat, tant a Catalunya com de cara a Espanya i a Europa". "El poble ha de decidir qui ha de guiar la nova etapa i amb quina força. Ens l'hem de jugar", ha justificat el president, que ha anunciat també que una vegada que Catalunya aconsegueixi els seus "objectius nacionals" , no tornarà a presentar-se a la reelecció.

"Quan Catalunya assoleixi els seus objectius, jo no tornaré a presentar-me a les eleccions", ha afirmat Mas, que ha afegit el seu desig que Catalunya pugui arribar a aquesta situació en el termini d'una o dues legislatures.

Només de començar la seva intervenció en el debat de política general, Mas ha anunciat la convocatòria electoral amb l'argument que "la veu del carrer s'ha de traslladar a les urnes". "Fa falta l'aval inequívoc del poble de Catalunya, que és l'única manera de saber el pes de les majories i les minories", ha explicat. El cap del Govern ha descartat un altre tipus d'alternatives, com la convocatòria d'un referèndum, perquè, segons la seva opinió, serien un "frau" a l'electorat, perquè no figuraven en el programa electoral de CiU.

Mas ha reconegut que la marxa independentista de l'Onze de Setembre i el cop de porta al pacte fiscal han precipitat les coses. "Davant d'esdeveniments excepcionals, decisions excepcionals", ha solemnitzat. Sobre el fracàs del nou model de finançament, ha acusat el PP i el PSOE d'haver actuat amb una "gran miopia política", alhora que ha refutat l'argument del president Mariano Rajoy que "no hi ha diners", recordant que l'objectiu de la Generalitat, mentre durés la crisi, era aconseguir un canvi de model.

Davant d'aquest escenari, el president ha conclòs que "la dependència perjudica cada vegada més Catalunya com a país i com a poble". "No és temps de comoditat institucional, ni del qui dia passa any empeny. El poble ha de decidir qui ha de guiar aquest procés i amb quina força. Cal jugar-se-la", ha rematat Mas, que ha situat el 25-N com el moment en què Catalunya "exercirà el seu dret d'autodeterminació". "Ha arribat l'hora de fer-ho", ha solemnitzat.

Però ha estat al final del seu discurs quan ha anunciat que el 25-N seran les seves últimes eleccions com a candidat de CiU. "Encarar un procés d'autodeterminació requereix una força especial per part del poble. No vull que pensin que la reclamo per a glòria meva, ni per l'interès de CiU. Aquestes eleccions no busquen que una força política es perpetuï en el poder", ha justificat, després de reclamar als partits "altes dosis de sentit de país i generositat" per "esmorteir el soroll partidista" que generen unes eleccions.

MEMORIAL DE GREUGES

Una vegada anunciats els comicis, el president català s'ha centrat a aportar dades que avalarien les possibilitats d'un Estat català, encara que ha evitat en tot moment avançar quin serà el seu full de ruta sobiranista a partir d'ara. "Si Catalunya fos un Estat, estaria entre els 50 estats més exportadors del món. Les xifres demostren que el nostre destí és el món, i que el món escull Catalunya com a destí rellevant ", ha exposat.

Tot i reconèixer que la desocupació segueix sent lacerant, Mas ha assenyalat que les decisions que poden pal·liar aquesta situació, com moltes altres derivades de la crisi, escapen a les competències de la Generalitat, depenen del Govern central o de la UE. El que sí que ha defensat novament han estat les retallades per reduir el dèficit, "unes decisions valentes que, de vegades, es critiquen amb demagògia i populisme", ha denunciat.

Notícies relacionades

En aquest sentit, el cap de l'Executiu català ha recorregut a un dels seus arguments habituals: tots els governs europeus estan retallant, inclosa la França governada pels socialistes, de manera que ha conclòs que els ajustos " no són d'esquerres ni de dretes". I ha advertit que "prometre a la població que les retallades s'acabaran és enganyar".

Mas no s'ha oblidat una vegada més d'atribuir la necessitat de passar la tisora tant a l'herència rebuda del tripartit com als incompliments i "deslleialtats" del Govern central a l'hora d'invertir a Catalunya i de distribuir el pes dels ajustos. Ha recordat que l'Estat acumula la majoria del deute acumulat, superior al 75%. "El Govern socialista se'n va anar sense pagar i el del PP tampoc està complint", ha dit.