La resta de propostes

La polèmica sobre el llibre de Kurdo Baksi sobre Stieg Larsson eclipsa detalls curiosos de la vida de l'autor

L'última entrega de la trilogia arriba avui als cines

zentauroepp11322282 es de internet  son kurdo baksi y stieg larsson190808132813

zentauroepp11322282 es de internet son kurdo baksi y stieg larsson190808132813

2
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA
BARCELONA

S’ha escrit molt sobre Stieg Larsson (1954-2004) un cop mort. I potser molt té a veure amb la polèmica que envolta hereus, viuda i amics després que la seva pòstuma trilogiaMillennium(l’última entrega cinematogràfica arriba avui als cines) es convertís en fenomen literari, i milionari. L’última la protagonitzava els seu col·lega Kurdo Baksi: el seu llibreMi amigo Stieg Larsson(Destino; aviat en català, a Columna) no ha agradat a la viuda, Eva Gabrielsson. Més enllà de la controvèrsia de si era un periodista més o menys ètic o de la violació que va veure i no va evitar sent un adolescent hi ha episodis de la seva vida que han passat més desapercebuts.

El rodamón

Stieg va néixer Karl Stig-Erland Larsson. Es va afegir una e al nom quan amb 21 anys ja tenia decidit ser periodista. Segons Baksi, que admet que no li va dir mai per què, va ser per «indicar que entrava en una nova etapa de la seva vida». Abans, al jove Stig se li havia fet petit el seu Umeå natal (600 quilòmetres al nord d’Estocolm). Amb 17 anys va fer autoestop fins a la capital sueca i d’allà va arribar a Algèria amb diners aconseguits treballant de rentaplats i repartint diaris. Li van robar, però hi va tornar i fins i tot es va vendre la caçadora de cuir per quedar-s’hi més. Als 21 anys, com a «experimentat rodamón», se’n va anar a Eritrea i Etiòpia, on els serveis de seguretat britànics el van interrogar. Va acabar a Addis Abeba, en un hotel de mala mort on va agafar la malària. Després de diverses peripècies va tornar a Suècia via Kenya-Uganda-Moscou.

L’avi antinazi

Els seus joves pares se’n van anar a Estocolm per tirar endavant i el van deixar a Umeå amb els avis. Ells el van criar fins que va tenir 8 anys i la família es va reunir el 1962, ja nascut el seu germà petit, Joakim. Larsson admirava el seu avi Severin Boström, un fervent antinazi, i la seva influència el va acompanyar durant tota la vida en la seva lluita contra els grups d’extrema dreta.

Les estrelles i la política

Els seus pares li van regalar un telescopi i una màquina d’escriure als 12 anys. Li agradava mirar les estrelles i aquesta passió el va portar a presidir als vuitanta l’associació escandinava de ciència-ficció i a escriure en revistes especialitzades. De la seva mare, activista sindical morta d’un vessament cerebral, també va heretar l’interès per la política. Amb 14 anys Larsson ja tenia interminables debats amb ella sobre Biafra, la primavera de Praga o la guerra del Vietnam. Va ser en una manifestació pacifista, el 1972, quan va conèixer Eva Gabrielsson, amb qui va compartir 32 anys.

Frustració periodística

Notícies relacionades

No va arribar a la nota per entrar a l’Escola de Periodisme d’Estocolm i la seva feina com a il·lustrador gràfic a l’agència de notícies TT li aportava ingressos fixos però el frustrava: els seus caps –entre ells, Anders Hellberg, que al gener va dir que Larsson no va escriure la seva trilogia–,

li recriminaven que fos massa parcial en els temes de neonazis que voliacol·locar. Només va escriure 25 articles en 8 anys, segons Baksi. Però teniaExpo, la seva revista antiracista i la seva vàlvula d’escapament periodística. I d’ella va néixer el seu mirall en la ficció:Millennium.