Fermí Reixach recupera 'Diari d'un boig' al Versus Teatre, 25 anys després de la seva estrena al Romea

Avís per a joves intèrprets o aspirants a intèrprets, sobretot per a aquests, i per a espectadors inquiets. Fermí Reixach s’instal·la al Versus Teatre des de demà fins al 25 d’abril. Poca broma. Hi portaDiari d’un boig, el monòleg estrenat al Romea fa 25 anys i que ha tornat a recuperar amb motiu del bicentenari del seu autor, Nikolai Gógol.

Reixach (Lloret de Mar, 1946) és un gran de l’escena catalana, de la qual ha estat absent en els últims anys en què ha fet més cine –va tenir dues nominacions en els recents premis Gaudí–. El seu currículum espanta. Tres dades: fundador de Comediants el 1972, va passar per Els Joglars i va contribuir a la creació del Teatre Lliure el 1976. Ara apadrina la Companyia O’Teatre-Fermí Reixach, que impulsa amb aquesta recuperació de la peça de l’autor rus, ja vista a Palma i Tarragona.

Diari d’un boigés una autèntica lliçó en directe del mètode Stanislavski, la famosa escola actoral a la qual va donar vol Lee Strasberg amb l’Actor’s Studio de Nova York, d’on va sortir, per exemple, Marlon Brando. Reixach va entrar en contacte amb el mètode durant una estada de dos anys, per una beca, a la ciutat. Allà va conèixer Ernie Martin –«mà dreta de Strasberg», recorda–, que el va introduir en la via del «treball emocional».

El funcionari Poprixin

Va ser aleshores quan va començar la seva aventura ambDiari d’un boig. «M’agrada, però estàs actuant. I t’has d’oblidar del text», amb aquestes paraules Martin li va donar la primera lliçó. A partir d’allà va començar el treball emocional que l’hauria d’ajudar a trobar la resposta a la pregunta clau de Stanislavski: «¿Com reaccionaries en la situació del personatge?».

El protagonista deDiari d’un boigés el modest funcionari Poprixin, de Sant Petersburg, que es dedica a afilar plomes per escriure. A partir d’una història d’amor no corresposta amb la filla del seu director, entra en una espiral de bogeria entre realitat i fantasia. «Es converteix en set personatges i es creu per exemple que és Ferran VIII, rei d’Espanya», explica Reixach.

L’actor destaca la vigència de la peça de Gógol, «un autor que va tenir com a successor Tolstoi i Dostoievski i que acaba en Kafka», per parlar de temes com la corrupció, els patriotismes o la contaminació. «És un text tan ben fet que no pots treure’n ni una coma».

Funció a la Model

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Ara no pot ser un calc de l’espectacle que va impactar al Romea. «No sóc la mateixa persona. Ara, gràcies al meu ofici, veig coses que no veia llavors en aquesta partitura fascinant. La proximitat del públic al Versus també ho canvia», apunta. Aquest ofici el porta a sentenciar: «L’espectador ha de veure el personatge, i no l’actor. El problema és xocar amb l’ego de l’actor».

Actor, autor i director formen, segons Reixach, l’essència del teatre i inspiren la tasca de la seva companyia, que viurà un bolo especial dilluns que ve quan representaràDiari d’un boigdavant un grup de reclusos de la Model.