Inés Ballester: «Em sembla tot un luxe fer 'Cine de barrio'»

–¿Per quina raó va acceptar incorporar-se al programa de TVE-1 Cine de barrio

–Em sembla tot un luxe fer un programa sobre cinema, una de les meves grans passions, en què puc realitzar entrevistes llargues, sense presses. A més a més, es tracta d’actors i actrius que tenen coses a explicar i que volen compartir els seus records, que són els nostres. Són la memòria històrica d’Espanya. L’altre dia –el dissabte, 23 de gener– vam emetreVente a Alemania, Pepe, pel·lícula que relata l’emigració espanyola a l’Europa rica, amb José Sacristán, Alfredo Landa i Fernando Guillén.

–Va començar en els serveis informatius de la cadena SER, a Barcelona. ¿Se li va passar llavors pel cap que un dia presentaria al costat de Carmen Sevilla un programa dedicat al cine espanyol?

–Vaig començar des de baix de tot, gairebé portant els cafès, mentre estudiava. He treballat en debats, concursos, també vaig fer un programa de successos durant sis anys, i després em vaig posar a cuinar. Tinc la sort que en televisió em proposen coses que em sorprenen, i com que sóc atrevida, i em diverteixen els reptes, sóc aquí, aCine de barrio, que té les seves peculiaritats.

–Diuen que la seva companya en el programa, Carmen Sevilla, és una mica diva. ¿Com es porten?

–Carmen és una artista i, a més a més, molt carismàtica, i jo una periodista. Encara estem en període d’adaptació, perquè són tons diferents de veure i fer una entrevista. Carmen m’ajuda a compartir records que ella ha viscut en primera persona. Tenim papers diferents, però ens estem acoblant.

–¿Però és diva o no?

–És una mica diva, que és com han de ser totes les artistes.

–¿Què és el que aporta Inés Ballester al programa?

–La meva experiència com a periodista, i el meu amor pel cinema. El meu avi va posar el primer cine a Burjassot, un poble de València, i la meva àvia animava les escenes amb el piano. El meu xicot ha sigut productor de cine i hi continua molt vinculat. El cine em permet compartir molts moments i experiències amb el meu fill. Sóc una addicta als matinals del migdia.

–A més a més de la seva incorporació, ¿quines novetats prepara el programa Cine de barrio

–Els mesos vinents està previst recuperar algunes produccions en blanc i negre, com araBienvenido míster Marshall, CalabuigiVivan los novios, de García Berlanga, de la qual sóc fan. També s’ha de tenir en compte que l’horari ens limita a l’hora de projectar algunes pel·lícules. De mica en mica s’aniran introduint alguns canvis que, ara per ara, no puc avançar.

–¿I com veu l’actual panorama audiovisual?

–L’absència de publicitat a TVE és un fenomen nou que acabarà arrossegant la resta de cadenes a realitzar un altre tipus de televisió. És un referent que propiciarà que s’investigui per definir un altre model. TVE està obligada a oferir una televisió de qualitat orientada al servei públic. És una aposta radical que comporta un període d’ajust, que té la seva limitació a l’hora de competir. És la televisió del segle XXI. Als Estats Units, el canal públic marca la diferència. La meravellosa tertúlia que presenta Whoopi Goldberg, amb quatre dones madures parlant de política, de la vida, que són capaces de riure’s del món i de si mateixes, difícilment es podria fer en una cadena privada.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–A més, ha tornat a la ràdio, com a tertuliana del programa de Júlia Otero, a la cadena Onda Cero...

–Em sembla una professional magnífica, a qui admiro. El programa m’encanta, perquè m’obliga a debatre i defensar els meus punts de vista sobre temes d’actualitat. És una experiència molt enriquidora.