entrevista amb l'Autor de 'La veu'

Arnaldur Indridason: «No és divertit escriure sobre la felicitat»

Arnaldur Indridason, ahir, a Barcelona.

Arnaldur Indridason, ahir, a Barcelona. / GUILLERMO MOLINER

1
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS
BARCELONA

–En els seus llibres apareix la Islàndia de fa 10 anys. ¿Com està després del crac?

–Immersa en una crisi molt profunda, víctima de l’avarícia. El meu personatge, Erlendur, és el contrapunt de la Islàndia dels negocis. Forma part d’una Islàndia més senzilla i austera, preocupada per la supervivència de la seva llengua, que encara no entén què ha passat. El seu ajudant, Sigurdur Oli, representa l’altra Islàndia, la que no li faria res que l’anglès substituís l’islandès.

–El seu Erlendur està obsessionat pel passat i per les desaparicions. ¿I vostè?

–Com a part de l’èxode del camp a la ciutat vam portar amb nosaltres les històries sobre persones que morien perdudes enmig de la neu o a les esquerdes de les glaceres. Hi ha tot un gènere literari sobre aquestes desaparicions, que llegia de jove.

–Les seves novel·les semblen la versió urbana d’aquest folklore.

–És exactament això. Vivim en un país inhòspit, amb un clima dur i canviant. Un senyor pot sortir de la seva granja un bon dia i no aparèixer mai més. Però m’interessa més la gent que es queda amb el sentiment de pèrdua que el desaparegut.

–¿Són tan fredes i tristes les relacions familiars al seu país com als seus llibres?

–Als meus llibres sí que ho són. Més o menys sempre tracten les relacions familiars. Però li asseguro que a Islàndia la majoria de famílies són felices. El que passa és que la felicitat no és divertida. No és divertit escriure sobre la felicitat. I potser és cert que en països amb benestar els problemes els busquem en la vida familiar.

–¿I els policies són tan ingenus com Erlendur, que no distingeix l’olor de l’haixix?

–He volgut fer Erlendur així. I no he volgut investigar gaire com treballen els policies islandesos per no quedar constret a l’hora d’escriure.

–¿És difícil escriure de crims en una societat tan petita sense que ningú se senti al·ludit?

–No m’ha passat mai. El que sí que em retreuen és que en la imatge que dono d’Islàndia en faig un gra massa.

Notícies relacionades

–¿Com evolucionen els seus personatges en les obres no traduïdes encara a Espanya?

–Prefereixo no parlar-ne per no matar la intriga. Però la gent està preocupada per la vida que fa Erlendur. M’envien consells per millorar-l’hi, però no en faig cas.