Uns científics aconsegueixen tomàquets que aguanten 45 dies sense fer-se malbé

Investigadors indis han aconseguit experimentalment el somni de molts productors de tomàquets: que la valorada hortalissa aguanti sense problemes, sense que se li estovi la pell, durant els 45 dies posteriors al moment de la recol·lecció. Ho han aconseguit silenciant l'activitat de dos enzims de la mateixa planta que afavoreixen la maduració.

Els resultats del treball s'han publicat a la revistaProceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Sense canvis en el gust

Vijaykumar Meli, Asis Datta i altres científics de l'Institut Nacional d'Investigació Genòmica de Plantes, a Nova Delhi (Índia), expliquen aPNASque els seus tomàquets transgènics creixen de forma normal i tenen els mateixos rendiments que les varietats clàssiques. No informen de canvis en les propietats gustatives.

Els investigadors indis van identificar dos enzims, alfa-manosidasa (a-Man) i beta-D-N-acetilhexosaminidasa (ß-Hex), que s'acumulen en els tomàquets en fases crítiques de la seva maduració, i van suprimir la seva expressió mitjançant tècniques d'enginyeria genètica.

Com a resultat, els tomàquets que no tenien a-Man eren 2,5 vegades més robustos que els convencionals, mentre que els que no tenien ß-Hex ho eren dues vegades més.

Els autors expliquen que tots dos tipus de tomàquets transgènics mantenien la seva textura i fermesa fins a 45 dies en comparació amb els tomàquets convencionals, que començaven a encongir i perdre textura després de 15 dies. La manipulació genètica dels enzims pot ser d'“importància estratègica --diuen els científics-- per millorar la vida útil dels tomàquets i possiblement d'altres fruites de maduració ràpida”.

Les pèrdues actuals arriben al 40%

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El gran problema comercial dels tomàquets és que, una vegada recol·lectats en el seu just punt, maduren molt ràpid i amb prou feines suporten els transports tortuosos.

Per aquest motiu se solen recol·lectar quan encara estan verds, cosa que acaba minvant les propietats organolèptiques. A l'Índia, que és el segon productor mundial després de la Xina, entre un 35% i un 40% de la collita s'acaba perdent o deteriorant abans de ser comercialitzada.