INFORMATIU

TV-3 mostra la tragèdia d'Haití a '30 minuts'

«És el pitjor que he vist a la meva vida», explica el periodista Eduard Sanjuán

1
Es llegeix en minuts
O. L.
BARCELONA

Més de 150.000 morts i aproximadament un milió de persones sense sostre. És el còmput de víctimes del terratrèmol d’Haití, que el 12 de gener passat va desdibuixar completament un dels estats més pobres del món. Un equip de l’informatiu de30 minuts, de TV-3 (amb el seu director, Eduard Sanjuán, al capdavant), es va desplaçar a la zona per analitzar la situació pocs dies després de la tragèdia. El resultat ha quedat reflectit en el reportatgeHaití,

hora zero.

«Des del punt de vista del patiment humà, l’envergadura i l’amplitud de la catàstrofe, és el pitjor que he vist a la meva vida –apunta Sanjuán, un veterà reporter que ha estat testimoni de molts drames per tot el món–. És com si hagués caigut una bomba sobre la ciutat». Aquest lloc és la capital, Port-au-Prince –on la terra es va partir en dos–, l’objectiu de l’informatiu de la cadena autonòmica. Així, el reportatge mostra des dels primers moments de desesperació dels seus habitants fins als intents de recuperació de la vida quotidiana encarnats en persones que intenten localitzar pertinences entre les ruïnes, un periodista haitià que busca els col·legues o una emissora de ràdio que aconsegueix connectar diferents ciutadans.

ADMINISTRACIÓ ENFONSADA // Els reporters han contactat amb el ministre de Justícia, Paul Denis, que, a poc a poc, intenta posar en marxa una administració que, literalment, està enfonsada. «Els mateixos grups de rescat que van actuar en el tsunami deien que aquest terratrèmol ha sigut molt més devastador, perquè en un context d’extrema pobresa el sisme ha enterrat tot el poder local», explica Sanjuán.

Haití,hora zeroinclou imatges de la zona on es trobaven els quatre nens haitians adoptats per catalans –que ja són a

Espanya–, d’oenagés i voluntaris que lluiten per restablir serveis com l’aigua i l’electricitat i dels marines.

Notícies relacionades

De l’impacte que la tragèdia ha provocat en la societat, el periodista en destaca la «capacitat de resistència» i «l’estoïcisme» d’una població que viu commocionada. «Hi vam anar predisposats a trobar un país sumit en el caos i ha sigut tot al contrari: la majoria de la gent intenta sobreviure amb calma i tranquil·litat i els incidents són aïllats», recalca el

reporter.