Tàpies presenta 16 obres de la seva collita creativa més recent

És l’artista català viu més universal, el que més es cotitza al mercat de l’art i, tot i la fràgil salut dels seus 86 anys, no es perd la cita de cada dos anys a la galeria que dirigeix el seu fill, Toni Tàpies, on es mostra la seva obra més recent. L’exposició que es va inaugurar ahir en aquesta sala de l’Eixample reuneix 16 peces sobre tela i fusta que insisteixen en alguns dels elements que ja formen part del vocabulari de l’artista: la pintura matèrica, els grafismes, les finestres, les creus, una certa estètica oriental i elements quotidians com mocadors, i el que semblen uns calçotets blancs de fil, com els d’abans, enganxats sobre la tela (foto inferior esquerra).

«La gràcia d’aquestes obres informals és que admeten qualsevol opinió», assegura Arnau Puig, filòsof, crític d’art sense pèls a la llengua i membre fundador, com Tàpies, de Dau al Set. Així, mentre Puig té la impressió que algunes d’aquestes obres «són més dramàtiques que mai», altres experts com Manuel Borja-Villel, director del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia i exresponsable de la Fundació Antoni Tàpies, mantenen opinions, si no contràries, diferents.

«A mesura que Tàpies es va fent gran i li fallen les forces i la visió, deixa d’enfrontar-se a la matèria com un obstacle i la seva obra és més fluida i lliure, i procedeix més de l’interior –comenta Borja-Villel–. Però amb això no vull dir que s’hagi convertit en un expressionista romàntic, sinó que ja no ha de defensar la seva obra ni estar constret per l’estructura de la matèria i del llenguatge pictòric».

La lectura d’Arnau Puig, coetani de Tàpies, amb qui es porta quatre anys, està més influïda pel fet que tots dos estan afrontant la seva última etapa vital. En quadros comFormació de matèriaoBlanc sobre marró (a baix, a la dreta) «hi ha un dramatisme que s’acosta al de les seves primeres obres abstractes, aquelles obres dels anys 50 que no portaven a cap costat, però que ara són més profundes perquè ell sap que s’acosta a un abisme».

CAL·LIGRAFIA VACIL·LANT / La fragilitat de l’artista es nota sobretot en la cal·ligrafia vacil·lant d’algunes teles, però les seves obres més matèriques demostren que no ha renunciat a expressar la seva visió de la realitat a través del combat amb els materials. Afectat del cor i amb problemes de visió, oïda i memòria, Tàpies limita gairebé tota la seva producció al període estiuenc.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

A la masia del segle XV que té al Montseny, una casa envoltada de boscos on s’ha habilitat el taller, és on produeix la majoria de les obres. Les que s’exhibeixen des d’ahir fins al març a la galeria Toni Tàpies són gairebé totes de l’estiu passat. La més gran, tituladaMatèria i bastidor, fa sis metres quadrats i hi apareixen diversos dels elements que es repeteixen en la seva trajectòria: la solidesa de la matèria xoca amb taques de vernís que s’estenen a l’atzar sobre la fusta i una finestra tanca un dels seus símbols més recurrents: la creu.

EL MERCAT / Encara que la crisi econòmica també s’ha notat en el ritme de compra de les seves obres, sobretot en les de format més gran, Antoni Tàpies segueix sent l’artista català viu més cotitzat i la seva obra gràfica segueix sent abundant i ben acceptada pel mercat. Al llarg de la vida ha produït unes 8.300 peces que segueixen sent motiu d’exposicions i estudis a galeries i museus de tot el món. L’última gran mostra va tenir lloc l’any passat a la Dia Art Foundation de Nova York, on es va exhibir una selecció dels seus primers treballs de l’època de la postguerra.