La Loteria Valdés de Barcelona ven 30 sèries del tercer i una d'un quart

Esperant els guanyadors la Loteria Valdés es va omplir de periodistes i curiosos, d’un grapat de captaires que van actuar segons la lògica, sempre falsa, que on hi ha diners hi ha d’haver caritat, de turistes que van entendre que tanta gent i tantes càmeres es mereixien fer-s’hi una foto i, en general, de fauna: els sense ofici de sempre. La deessa fortuna va decidir tornar a beneir la popular administració de la Rambla barcelonina –la 84– i posar-la al mapa de la sort nadalenca no amb un, sinó amb dos premis: el tercer (10.104) i un quart (29.013). I tots allà. Esperant els guanyadors.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Però els guanyadors no van aparèixer, ni a primera hora ni al migdia ni mai, i en el plujós matí es va erigir en personatge solitari el propietari del local, Jordi Garcia Valdés, que va concedir entrevistes i deia que estava molt content, que havia venut 30 sèries del tercer (gairebé tot per internet) i una del quart, que havia repartit uns 15 milions i que aquell matí, com Serrat, s’havia llevat amb l’esperança que potser el que començava podia ser un gran dia. «No vindran –presagiava–. Aniran al banc, ingressaran el dècim i apareixeran després de festes a dir que van guanyar i potser a brindar».

MOMENT ÀLGID DEL CAVA / Descartats els guanyadors, es va convertir en moment àlgid destapar el cava, que no va comprar cap agraciat –perquè no n’hi havia cap–, que no va comprar tampoc el propietari –perquè estava contestant entrevistes–, i que al final va aparèixer una mica del no-res, perquè a un bon samarità que en descarregava caixes d’un camió li va semblar que allò no podia ser: loteria sense cava. Així que els en va regalar una. Una ampolla. I hi va haver brindis i càmeres, i els flaixos de rigor. I, al·leluia, al final, una guanyadora: una senyora que passava per la Rambla i es va acostar on hi havia l’escàndol dient que ella era allò que tots esperaven: una afortunada: i va mostrar el dècim (un cinquè premi) que havia comprat a Sort.