Mor Jennifer Jones, l'estrella de 'Duelo al sol'

Jennifer Jones li devia bona part del seu èxit a David O. Selznick, el megalòman productor d’Allò que el vent s’endugué. En el seu afany per descobrir nous talents i llançar-los a la fama, Selznick es va fixar en una noia anomenada Phyllis Lee Isley, que aviat va assumir el nom artístic de Jennifer Jones, que va morir ahir als 90 anys. Nascuda el 1919, havia debutat en el cine el 1939. Selznick li va donar el principal paper de La canción de Bernadette (1943), pel qual va guanyar el seu únic Oscar.

Des d’aleshores, i fins ben entrada la dècada dels 50, va ser una de les presències més torbadores i sensuals del cine hollywoodià, una actriu dotada d’una bellesa salvatge que va explotar tan bé King Vidor a Duelo al sol (1947). Es va retirar del cine el 1974, no va aparèixer en cap culebró televisiu ni va fer parlar la premsa. Va morir a casa seva, a Malibú, tan discretament com havia deixat les pantalles.

La virtut de Selznick va ser atorgar-li el paper de Bernadette Soubirous, la pastora francesa canonitzada el 1933 després de demostrar l’església les seves 18 aparicions marianes. El seu erotisme provocador no casava amb el paper de la jove santa, però d’aquell xoc va sorgir una interpretació que anava del més sublim al més ridícul.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Apta per a la comèdia –El pecado de Cluny Brown (1946)–, va brillar sobretot en el melodrama amb interpretacions més matisades a Jennie (1948), Madame Bovary (1949) o La colina del adiós (1955). Amb tot, la seva millor interpretació continua sent la de la mestissa Perla Chavez en l’apassionada Duelo al sol. Va encarnar els personatges angoixats creats per Ernest Hemingway i Francis Scott Fitzgerald en Adéu a les armes (1957) i Tendra és la nit (1961), per espaiar després la seva carrera i entonar l’adéu definitiu amb la seva intervenció en l’emblemàtica cinta de catàstrofes El colós en flames (1974).

TIROTEIG AMB GREGORY PECK Va estar casada amb Robert Walker (el protagonista d’Estranys en un tren, de Hitchcock) fins al 1944, any en què va demanar el divorci per casar-se amb Selznick. Després de la mort d’aquest, va contraure matrimoni el 1971 amb el milionari i col·leccionista d’art Norton Simon. Durant els últims anys, l’actriu es va dedicar exclusivament a gestionar el museu del seu últim marit, mort el 1993, llunyans ja els temps en què es tirotejava amb Gregory Peck en la fogosa i desmesurada seqüència final de Duelo al sol.