entrevista amb el músic

Mohamed Soulimane: «Un Mohammad ha de ser diputat»

Mohamed Soulimane.

Mohamed Soulimane.

1
Es llegeix en minuts

–¿Què uneix l’OAB, formació d’arrels marroquines, amb Faruk?

–L’orquestra, més que marroquina, és mediterrània: inclou catalans i un grec. Som a Barcelona, capital del Mediterrani, i Turquia és el pont entre orient i occident. Som oberts: un músic que no ho sigui s’ha equivocat d’ofici.

–El seu imaginari, ¿és la música marroquina o els clàssics egipcis?

–Oum Khalsum és al cor de tots els àrabs. Els egipcis com ella, Abdul Halim Hafez o Mohamnad Abdul Wahab són com Mozart i els sents des del bressol.

–El nom del grup suggereix un afany representatiu...

–Ho vaig tenir clar des del principi. Cantem en àrab clàssic i desitjo que Barcelona estigui al nivell de París o Berlín com a ciutat cosmopolita. Hem d’esperar els fills i néts dels immigrants: un Mohammad ha de ser diputat i un Mustafà, director de l’Hospital de Sant Pau. Jo fa 16 anys que visc aquí i no puc votar.

–Segurament en les entrevistes el fan opinar més d’integració que de música. ¿El molesta?

–No, m’està bé. No tots els immigrants tenen un micròfon per parlar. Ara les coses no em van malament i vull recordar els molts immigrants que treballen en una obra 12 hores al dia sense papers, tractats com gossos...

–Ha viscut experiències dures: va ser agredit per skins

–Va ser el més dur de tota la meva vida. Era al carrer, em van tirar el violí i em vaig veure a terra rebent. Vaig pensar: «Tant de bo, si m’han de matar, que ho facin ja». La reacció de la policia va ser: «¿Els agressors no eren altres moros que volien robar-li?»

–¿Per què encara no han actuat al Marroc?

–Allà hi ha un domini mafiós de la música i el que és francès sempre és el millor. El que fem és culte i allà es va molt al que és comercial. Ens han invitat a tocar-hi... però gratis.

Notícies relacionades

Orquestra Àrab de Barcelona

Auditori sala 2 • Dv. 18 • 21.30 h • Esgotat