Article de Teresa Palahí: 'Sis punts que ens han obert els ulls'

La imatge l’hem vist moltes vegades i sembla quasi màgica. Una persona fa lliscar les puntes dels dits d’esquerra a dreta sobre un full de paper en blanc, ple de punts en relleu. Les múltiples combinacions d’aquests punts li permeten llegir la darrera novetat editorial, seguir els apunts que el seu professor ha donat a classe o estudiar una partitura de música. És una persona cega accedint a la cultura, al lleure o la formació, gràcies al llenguatge braille. Les persones cegues i amb discapacitat visual de tot el món hem dedicat el 2009 a recordar el 200 aniversari del naixement de Louis Braille, l’inventor del sistema de lectoescriptura que va revolucionar la vida de milions de persones cegues, a les quals va treure de la prehistòria en ple segle XIX, i que ara les acompanya en la seva obertura a l’era del coneixement i a la societat de la informació.

A Catalunya, l’any ha girat al voltant d’aquesta celebració. L’Edifici ONCE ha acollit dues exposicions commemoratives, una d’àmbit nacional i una altra d’internacional, que tenien com a objectiu difondre la figura d’en Braille i donar a conèixer a tothom el sistema que va idear. Va tenir el bicentenari com a eix principal el Concurs Escolar de l’ONCE, que enguany ha arribat a la seva 25a edició. I la Diada de la Gran Família de l’ONCE a Montserrat, on les persones cegues van poder percebre la majestuositat del massís gràcies a una espectacular figura de sorra on hi havia l’alfabet Braille. Diumenge una cloenda espectacular: gairebé 2.000 persones vam celebrar la nostra patrona, santa Llúcia, amb Braille com a convidat d’honor, com abans ho havia estat a la cerimònia d’entrega dels V premis ONCE Catalunya a la Solidaritat i la Superació.

Quan Braille el va idear, cap al 1829, no imaginava la gran importància que el mètode ha suposat des de llavors per a la comunitat de persones cegues. L’evolució dels suports i maneres de generar aquest sistema ha estat molt gran en aquests gairebé dos segles. Del paper, punxó i pauta, a les màquines mecàniques com la Perkins o l’Abreu (antecessores de les màquines d’escriure) o al modern braille computeritzat, tot han estat salts de gegant per a les persones cegues. Gràcies a ell, podem gaudir del plaer de la lectura, accedir a l’educació, la formació i la informació.

Louis Braille va ser alumne —i després mestre— de la Institution Royale pour Jeunes Aveugles, fundada per instruir persones cegues a París, el 1784, pel filantrop Valentin Haüy. Allà va aprendre a distingir les lletres i després a copiar llibres amb el mètode que el fundador de la Institució havia inventat, que consistia a gravar les lletres mitjançant motlles aplicats sobre paper humit de manera que quedessin impreses en relleu. Però el sistema d’Haüy no era pràctic ja que la lectura resultava dificultosa i l’escriptura era impossible.

El sistema desenvolupat per Braille combina sis punts en relleu, ordenats en dues línies verticals dintre d’un rectangle. Cada punt s’identifica per un nombre i el seu conjunt es denomina signe generador. Braille va concebre un codi molt lògic: les deu primeres lletres consistien en combinacions emprant únicament els quatre punts de les dues files superiors del signe generador; les deu següents lletres eren les mateixes amb l’addició del punt inferior de la columna de l’esquerra; les deu següents, les mateixes però amb l’addició dels dos punts de la fila inferior; i després, l’addició únicament del punt inferior de la columna de la dreta, etc. Els signes de puntuació es representaven amb combinacions de punts en els quals s’utilitzaven únicament les dues files inferiors del generador.

L’ONCE impulsa l’ús del braille en tots els àmbits, amb la finalitat que les persones cegues assoleixin majors cotes d’autonomia personal. L’etiquetatge de productes farmacèutics, d’alimentació o de neteja, la senyalització d’ascensors, la publicació de fullets d’informació, de catàlegs de museus o la transcripció al braille de cartes de restaurants i altres serveis, encara que semblen petites aportacions, faciliten enormement la vida de les persones cegues.

El braille, a més de ser un sistema de lectoescriptura, imprescindible en l’educació dels 1.200 nens i joves catalans (7.500 a Espanya), és una de les portes que els introdueix en les noves tecnologies i la societat de la informació. Cal destacar la facilitat com el braille s’ha adaptat al llenguatge i al món informàtic i com la conversió de textos informàtics al braille ha ajudat les persones cegues a utilitzar els nous equips i terminals informàtics, cosa que els ha obert múltiples possibilitats laborals, d’educació o d’oci.

Entre aquests equips cal destacar les línies braille, perifèrics que transformen en caràcters braille de manera dinàmica la informació continguda en les pantalles dels ordinadors; o els anotadors digitals que, encara que poden proporcionar la informació en veu sintètica o en braille, utilitzen un teclat d’aquest sistema per a la introducció de les dades.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

En aquest esforç per adaptar el braille als nous temps, l’ONCE, una de les productores de braille més importants del món, posa a la disposició dels seus afiliats més de 57.000 títols en braille i so, als quals ara també podem accedir a través d’internet, a través d’una biblioteca virtual.

Braille va morir el 6 de gener de 1852 d’una afecció tuberculosa sense rebre el reconeixement que el seu treball mereixia, que arribaria més tard, sobretot després de la convenció de 1878, on després d’avaluar diferents sistemes d’escriptura per a persones cegues es va imposar el mètode de Braille. A la fi de segle pràcticament tots els països l’havien adoptat. Els cecs de tot el món li retrem homenatge enguany per recordar que els seus sis punts ens van obrir els ulls.