Un districte que resumeix la història de Barcelona

Parlar del districte de Ciutat Vella és referir-se a la història de Barcelona, perquè gran part del seu territori es troba al cor mateix del que va ser la ciutat emmurallada. Cap al sud s’alça el barri més recent: la Barceloneta. Cap a l’oest, el Raval, que va néixer amb els assentaments a la Barcelona d’extramurs. A l’est es pot trobar Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, que ja tenien existència en temps medievals. I al centre, amb els seus carrerons tortuosos, el seu call i els mil signes d’un passat brillant, el barri Gòtic.

Ciutat Vella es va estancar durant molt de temps, fins que, els últims anys, s’ha anat convertint en un atractiu pol per a l’assentament de comerços, centres d’oci i una activa població procedent de mig món. Els seus barris són una mostra d’aquell passat adaptant-se al present. Per exemple, Sant Pere i Santa Caterina són dos barris, molt concorregut per turistes i residents, que mantenen una estructura medieval, de carrers estrets, que s’entrellacen els uns amb els altres, i en aquest marc es desenvolupa una activitat comercial de singular qualitat. Aquests barris, en temps de l’imperi romà, eren el suburbi de la Barcelona romana.

Un altre barri que coincideix amb l’anterior en l’origen és el Raval, determinat pels camins veïnals que portaven a la ciutat romana. Va ser al voltant de l’any 1700 quan els treballadors de les fàbriques pròximes s’hi van quedar a viure i aquest barri es va convertir en el més dens d’Europa. A principis del segle XX l’amuntegament era notable, i sales d’espectacles, bars i prostíbuls li van valer el sobrenom de Barri Xino. Durant els anys 80 i 90 del segle XX va recuperar el seu nom original amb importants millores.

Del Gòtic es pot dir que és el nucli més antic de Barcelona i s’hi troben infinitat de testimonis històrics. La seva estructura va arribar gairebé sense canvis fins al segle XIX, quan les seves vivendes van viure un procés de transformació que les va fer més insalubres, ja que es van subdividir sense els serveis necessaris, a més d’aixecar-se’n de noves a qualsevol solar que ho permetés.

CANVIS A MILLOR AL SEGLE XIX // Ja al segle XIX els canvis es van fer notar. Enderrocament de muralles, canvi dels cementiris parroquials per places, reforma de les vivendes esquarterades per tornar-les a la seva unitat, i moltes altres iniciatives urbanístiques que li van donar més llum, més aire. També hi va millorar la mobilitat.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Del barri de la Barceloneta no en direm res perquè, a poques pàgines d’aquesta, s’explica la seva

història.