El simbolista Joan Brull, a Girona

Joan Brull (Barcelona, 1863-1912) va ser un pintor que ara gairebé només coneixen els erudits, però que en els seus temps –des del 1887 amb un quadro sobre Colom i els savis, que posseeix el museu de la Garrotxa i que figura a l’exposició, així com altres de més notables que no s’han pogut desplaçar– va cridar poderosament l’atenció i va aconseguir una certa fama internacional al ser classificat com a simbolista i ser representat en una gran exposició sobre el tema que entre el 1975 i el 1976 va sortir de Rotterdam, va passar per Brussel·les i es va clausurar a París. En veritat va ser en principi un historicista i fins i tot un folklòric amb quadros sobre el rei Wamba, el pessebre –molt d’aquests dies– i el mes de Maria, i també va tenir la seva potència eròtica amb el gran nu femeníA la llotja (del Liceu, és clar), però amb el que es va distingir va ser amb les nenes fada o lolites. AL’Esquella de la Torratxa (LET 942, 29-1-1897) se’l classificava com el pintor insuperable de les nenes cloròtiques que a les carícies del seu pinzell s’afinen i adquireixen contrallums de poesia i innocència. I a això respon, en gran part, l’exposicióJoan Brull, realitat i somni, que fins diumenge figura a la Fontana d’Or de Girona (Ciutadans, 19).

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El quadro de Joan Brull sobre Colom va provocar (LET, 459, 29-10-1887, p. 628) una laudatòria crítica firmada per Fra Juncosa, pseudònim de Josep Roca i Roca, director deL’Esquella, i Apel·les Mestres que, amb prudència perquè Joan Brull només tenia 22 anys, va fer gran elogi de la capa pluvial, de les altres vestidures, les cares i les mans dels personatges. L’obra, exposada a la sala Parés, va cridar poderosament l’atenció i es va saber que Brull havia estudiat amb Simó Gómez i a París. Fra Juncosa li va dedicar un llarg article per exaltar les seves qualitats: podia viatjar amb bitllet de primera en el tren de l’art, però havia de procurar no descarrilar.

I Joan Brull va fer el camí amb brillantor i modèstia. Ramon Casas el va retratar al carbó entre el més destacat de la fi del segle XIX que acabava. Va exposar repetidament a la Parés, va participar en exposicions periòdiques i es va integrar a la Societat Artística i Literària. Va morir jove i si bé es van fer exposicions en honor seu –a la Parés el 1913, i a les Dalmau el 1924– el seu record ha llanguit. Espero que l’exposició i el catàleg que en quedarà, amb bons articles de Fontbona, Fabregat Marín, Trenc, Codes i Faus, serveixi per valorar-lo en el que tenia de bo, en l’aspecte tècnic i en la seva ingenuïtat representativa.Són altres temps, però la bondat sempre triomfa. Espero.