Guy Ritchie reinventa Sherlock Holmes amb Robert Downey Jr.

sherlock Holmes ostenta en el llibre Guinness dels rècords ser el personatge de ficció més representat en cine, amb 75 actors que l’han recreat en 211 pel·lícules. Amb aquesta xifra, i vist el verdader fervor pel detectiu que sir Arthur Conan Doyle va presentar als lectors el 1887, és difícil pensar en un nou enfocament. Però si es posa darrere de la càmera Guy Ritchie, en la pell de Holmes Robert Downey Jr. i en la pantalla una pel·lícula carregada d’acció però també de fidelitat a les arrels del personatge, està plantada la llavor d’una resurrecció com a mínim interessant.

Sherlock Holmes no s’estrena fins al 25 de desembre als EUA (el 15 de gener a Espanya), però des que es va estrenar el primer tràiler al maig es viu un debat sobre l’efecte Ritchie i l’efecte Hollywood en un clàssic. No ha faltat qui ha desestimat la pel·lícula després de veure les primeres imatges de la producció de gairebé 100 milions de dòlars –amb combats, acrobàcies i explosions que fan que Holmes s’assembli a un Indiana Jones a l’Anglaterra victoriana–. Però seria una pena donar per tancat amb premura aquest cas.

MODERN I BOHEMI / Quan el productor Lionel Wigram va començar a rellegir les quatre novel·les i 56 històries curtes firmades per Doyle, va descobrir que «els originals escrits fa 120 anys eren més moderns que les pel·lícules que els van seguir». En lloc d’un guió va crear un còmic de 25 pàgines, ideant un Holmes «molt més modern i bohemi, que es vesteix com un artista o un poeta», com sortit d’un quadro de Toulose-Lautrec; un home brillant però també conflictiu, potser fins i tot afectat per un desordre bipolar o un tipus d’autisme.

No li va costar al productor Joel Silver combregar amb la idea de Wigram, que havia identificat en aquells textos del segle XIX el verdader primer superheroi franquícia. I mentre Silver veia Holmes com «una espècie de James Bond el 1891», a Ritchie el va convèncer la idea d’«un heroi d’acció intel·lectual», que té com a superpoder el seu cervell. Al principi, la idea del director era rellançar Holmes amb una història sobre els seus orígens, però quan Downey es va sumar al projecte, la trama es va anar reconduint. Wigram i tres escriptors més van firmar un guió on entra un element fantàstic i un enfrontament amb l’ocultisme que portaran a les entranyes del submón criminal Holmes i el seu etern aliat, el doctor John Watson (Jude Law).

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Si en alguna cosa ha insistit tot l’equip és a parlar del seu Sherlock Holmes com el més fidel a l’original. Si se’l veu boxejant o usant arts marcials és perquè Conan Doyle va escriure que Holmes era un expert en aquests combats (i en la lluita amb espases). Si no hi ha ni rastre del barret, la capa i la pipa que tants identifiquen amb l’investigador és perquè aquests atributs van ser ideats per William Gillete, l’actor de teatre nord-americà que va popularitzar la imatge de Holmes en el trànsit al segle XX.

Hi haurà amor i no cocaïna. I també ho passaran malament els que esperin trobar alguns clixés. Aquest, òbviament, no és el Holmes de l’«elemental, estimat Watson».