Francesc Serés renova la veu narrativa a 'Contes russos'

Cinc escriptors russos, una antologia dels seus contes (21, en total), una traductora i un pròleg que teoritza sobre l’obra dels esmentats autors, i tot plegat inventat. El resultat d’aquest joc (encara que «una broma pot ser molt seriosa», precisa Francesc Serés, l’autor) es titula Contes russos i és l’últim llibre d’aquest escriptor nascut a Saidí, el 1972, que acaba de publicar l’editorial Quaderns Crema. Encara que tant d’embolcall oculti el contingut, es tracta d’això: una vintena de narracions amb les quals l’escriptor de la Franja de Ponent establert a la Garrotxa, finalitzada la seva trilogia De fems i marbres i després de dos llibres a mig camí entre la literatura i l’estudi de camp antropològic sobre la Catalunya real, renova la seva veu narrativa.

UN PAÍS QUE VA VIURE EN UNA FICCIÓ / «Volia allunyar-me del que havia fet fins ara. Va començar com una sèrie d’exercicis d’estil per canviar la meva manera d’escriure, imitant contes d’autors com Maupassant, Salinger i Gogol, traslladant-los a Catalunya i després portant-los a un altre escenari», explica Francesc Serés. Però en el seu últim llibre pretén, sosté l’autor, aportar alguna cosa més: «Oferir una visió d’un país a la vegada conegut i desconegut, que va viure en un sistema en què tot era ficció».

Per a això, Francesc Serés ha creat una galeria de personatges amb una relació conflictiva amb el poder soviètic o postsoviètic: l’antòloga Anastasia Maxímovna, que va críxer en una ciutat siderúrgica, la jove advocada d’una multinacional, Ola Yevguènieva, la polèmica dissident Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, una mena de Kapuscinski azerbaidjanès, Aleksandr Vòlkov, mestre en un kolkhoz, i Iosif Bergxenko, autor canònic de llibres infantils que va morir en el setge de Stalingrad.

Rere el joc de miralls rus, Francesc Serés assegura que es pot rastrejar el material narratiu del qual va partir. Des de contes que traslladen a Rússia els dilemes que viuen les protagonistes de les novel·les de Jane Austen («dones pressionades perquè s’haurien de casar amb algú que té determinat nivell social»), reelaboracions d’un conte de Salinger (a La pagesa i el mecànic), una versió traslladada a l’estepa d’El desig de ser pell roja de Kafka (Els genets), recreacions de Puixkin i Afanasiev... «Però finalment, el conte ha de funcionar independentment», sosté Serés, segur d’haver-ho aconseguit.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

TRAMPA AL LECTOR /¿Es pot parlar de metaliteratura, de literatura sobre literatura, quan es tracta de donarli voltes a una literatura que no existeix realment? En el seu pròleg a aquesta antologia d’autors ficticis, l’escriptor para una trampa més en forma de bucle al lector i proclama que els contes «parlen de Rússia des de Rússia», lluny de «corrents que tracten de diluir el jo» i que «no tenen res a veure amb les distàncies que imposa la metaliteratura ni cap dels artefactes que han anat fent la viu-viu».

¿Aleshores? Tot és literatura, tot és ficció, ve a concloure Francesc Serés.