El 'carceller bo' d'Àngels Feliu surt lliure

Sebastià Comas, Iñaki, el carceller que va alliberar la farmacèutica d’Olot (Garrotxa) Maria Àngels Feliu després del seu captiveri de 492 dies, ha aconseguit la llibertat definitiva després d’estar empresonat vuit dels 17 anys als quals va ser condemnat pel segrest no terrorista més llarg d’Espanya. Segons van informar a Efe fonts jurídiques, Comas, que va alliberar Feliu el 27 de març de 1994, va obtenir dimecres a la tarda la llibertat definitiva al beneficiar-se de les redempcions de condemna que permetia l’antic Codi Penal, anterior a 1995.

Iñaki va ser considerat el carceller compassiu que va vigilar Feliu durant el seu llarg captiveri, ja que, segons va declarar ella, va ser el seu «confessor, transmissor i relaxant», la va mantenir amb els seus diners i la va alliberar al veure que el cap del grup que va protagonitzar el segrest, Ramon Ullastre, la volia deixar morir «a les seves mans».

LLIBERTAT CONDICIONAL / Després de ser detingut, i abans de ser condemnat, Comas va passar poc més de dos anys a la presó, del 15 de març de 1999 al 4 de maig del 2001, data en què va quedar en llibertat condicional, com els altres detinguts, al complir-se el temps màxim de presó preventiva, que la jutge, Pilar del Castillo, va intentar prorrogar sense èxit.

Iñaki va tornar a ingressar a la presó el 10 d’abril del 2003, el dia que l’Audiència de Girona el va condemnar a una pena de 17 anys de presó, on ha estat tancat fins que ahir, poc més de sis anys després, va obtenir la llibertat definitiva gràcies a les redempcions de condemna que l’antic Codi Penal establia per bona conducta i estudis o feina a la presó.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Maria Àngels Feliu va ser segrestada la nit del 20 de novembre de 1992, quan tenia 35 anys i tres fills petits, al ser assaltada per uns encaputxats al garatge de casa seva. Filla d’un industrial adinerat, la dona va viure en captiveri en un petit zulo, sense llum, gairebé sense aliments i gairebé sense poder-se moure, fins que el 27 de març de 1994 va ser alliberada en una gasolinera de Lliçà de Vall (Vallès Oriental) quan la Guàrdia Civil ja havia registrat sense èxit centenars de masies de la Garrotxa.

El 10 d’abril del 2003, l’Audiència de Girona va condemnar a 22 anys de presó el suposat cervell del grup, Ramon Ullastre, i l’expolicia local d’Olot Antoni Guirado; a 18 anys la dona d’Ullastre, Montserrat Teixidó; a 14 el veí de Camprodon (Ripollès) José Luis Paz Garcia, i a 17 Iñaki. El mes de juliol del 2004, el Tribunal Suprem va confirmar totes les condemnes.