Minimalista i visual 'Alícia' de Subirós

Un viatge al món dels somnis i a la maduresa d’Alícia, però també una aventura escènica de complicada resolució. Carlota Subirós ha assumit un gran risc al ficar-se al Teatre Lliure en el fantàstic i estrany jardí del país de les meravelles i de la seva seqüela, A través de l’espill, de Lewis Carroll. I el seu plantejament, des d’una òptica teatral minimalista però pletòrica de visualitat per reforçar la simbologia del conte, funciona en alguns passatges encara que no acaba de trobar el ritme adequat.

I no es pot dir que Alícia. Un viatge al país de les meravelles estigui faltat d’idees i recursos. La potent escenografia de Max Glaenzel amb elements mòbils, jocs de portes, finestres, armaris i recreació de màgics espais (com la selva hivernacle que mostra el jardí de les flors vives), està a l’altura del projecte. I també la plasmació de les parts escollides per narrar la història, amb efectistes accions.

Subirós incideix en l’evolució cap a la maduresa d’Alícia partint del seu viatge iniciàtic cap al que li és desconegut. I potencia la reflexió no només en la inquietant crisi del final de la infància, sinó també en la que es viu en altres etapes del creixement. «¿De què serveix un llibre si no té imatges ni converses?», es pregunta la protagonista (una esplèndida Alba Pujol) estirada sobre un llit. El que passa a continuació és precisament una successió d’escenes pensades per narrar el que li passa a la protagonista després de caure al profund pou juntament amb el sempre accelerat Conill Blanc i començar la seva aventura.

PERSONATGES DEL CONTE / I així assistim als estiraments i encongiments d’Alícia, segons el beuratge o les galetes que es prengui, i a les seves trobades amb la fauna i els personatges del conte: el gat de Cheshire, la duquessa, la Reina de Cors obsessionada a tallar caps, Humpty Dumpty o Tweeedledee. També el mar de llàgrimes que converteix el llit en una piscina i l’escenificació dels jocs de croquet i escacs gegants. O aquell quiròfan on neix una criatura, convertida en porc al ser amanyagat per Alícia i el surrealista berenar amb el Barreter, en què s’ha aturat el temps i sempre és l’hora del te.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El problema no està tampoc en els actors –entre ells Lluís Soler (narrador, falsa tortuga i Carroll),

Ferran Carvajal, Cristina Cervià, Mia Esteve, Jordi Oriol, Xavier Ripoll, Gustavo Lesgart i Babou Cham– sinó en el lent desenvolupament i el mal resolt enllaç entre escenes. La cansada primera part dóna pas a una segona part millor, amb una Alícia que assumeix la lògica del món adult. Els aplaudiments no poden amagar la divisió d’opinions sobre el resultat del complex muntatge.