Kevin Johansen canta i Liniers pinta al ritme de la música a Apolo al presentar el llibre 'Opps!'

«Primer érem amics de menjar rostits i parlar de bestieses, després em va demanar que li fes uns dibuixets per a un pòster i després el seu mànager ens va proposar fer alguna cosa plegats en el recital que Kevin Johansen havia d’oferir al Teatro Gran Rex de Buenos Aires. Així va ser com em vaig tirar a la piscina sense aigua», relata RicardoLiniersSiri. D’això fa dos anys, i ara estan tancant a Espanya el seutourconjunt, després d’arrasar a Llatinoamèrica. L’excusa, tot i que no en necessiten, és la recent publicació del llibreOpps!, d’autoria també compartida. Avui el presenten a la sala Apolo, davant una audiència asseguda (l’aforament és per a 600 persones).

«És la primera vegada que vaig de gira amb un llibre», constata el cantant. «Doncs jo és la primera vegada que vaig de gira», intercedeix de seguida el dibuixant. A la paleta de tots dos hi ha ironia i agudesa, referències socials i de crítica. Tots dos utilitzen personatges que transgredeixen des de la tendresa. Per això veure’ls junts és com una conseqüència natural. I original. «Al principi intentava que els meus dibuixos tinguessim més a veure amb la lletra, però ara pararé boig», amenaça Liniers.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Aquesta nit arriben en format íntim. Johansen i la seva inseparable guitarra i Liniers amb el seu ordinador (una càmera capta el que dibuixa i ho reflecteix a la pantalla). Però l’artista guarda set grans murals, fruit dels espectacles en què el músic tocava amb la seva banda The Nada i ell s’enfrontava al no-res d’un gran espai en blanc. «Sort que els he guardat. Em serviran per omplir les parets de la meva primera retrospectiva que faré al març, al Centro Cultural Recoleta de Buenos Aires», sospira aquest pintor que es camufla en la imatge d’un conill quan reflecteix vivències personals. I que es va atrevir un dia a demanar-li a la seva nòvia que es casés amb ell a través d’una de les seves vinyetes. «En tenia preparada una altra per si em rebutjava», aclareix, entre rialles.

Per la seva part, Johansen publicarà també a la primavera el seu primer grans èxits, «en què col·labora Kiko Veneno», avança, amb títols comMcGuevara’s o CheDonald’s i Susen Surrender(dedicada a Susan Sarandon), i un DVD en què apareix Liniers en acció. I està ultimant un disc de peces inèdites,Jogo, a ritme subtropical. «¡Té uns grans temes! –apunta Liniers–.My name es peligroés bestial, en pla Johnny Cash però més impactant». Johansen usa el bilingüisme sense manies. «L’anglès i el castellà són un sol idioma per a mi, que vaig tenir una infànciagringa:fins als 11 anys vaig viure a Alaska, però la meva mare és argentina. Per cert, ¡el meu besavi era català!».