Moebius: «La meva ment és un caos»

–¿Aquest llibre se li va ocórrer a vostè o al seu psicòleg?

–Ha, ha, ha. A mi, a mi. Un dia vaig decidir que ja era hora de deixar de fumar marihuana. No és que fos un addicte, perquè no em va costar deixar-la, però en consumia per treballar i ja tinc una edat. Sense els efectes de la maria, vaig començar a dibuixar un diari íntim de forma automàtica, sense pensar, sense fer esbossos previs. Quan havia fet un parell de pàgines em vaig dibuixar a mi mateix i després van aparèixer els meus personatges: el Tinent Blueberry, el Metabaró, l’extraterrestre Arzak...

–Quan era jove es creia un profeta. Fins i tot va passar temps en una secta. Després va vendre milions de còmics i li deien el Papa de la historieta, i en aquest llibre el personatge de Moebius és ni més ni menys que Déu. Ja no es pot pujar més amunt.

–No, després de Déu no hi ha res. Ha, ha, ha. El meu personatge a Inside Moebius fins i tot pot volar. El problema és que, com més amunt puja, més forta és la caiguda.

–¿I vostè se sent molt amunt?

–Només quan parlo amb un periodista. No vull ni explicar-li com em sento quan em llevo al matí.

–Es dibuixa a si mateix amb 70 anys i també quan era jove…

–¡I quan tenia 8 anys! ¿Veu aquesta vinyeta on uns nens juguen amb bales al carrer? ¡Aquest sóc jo! Veure’m a mi mateix des de fora ha estat una experiència molt profunda i emocionalment pertorbadora.

–L’acció transcorre, com en molts altres àlbums seus, al desert. ¿Encara l’influeix aquella iniciació juvenil a les drogues al desert de Mèxic?

–Allà vaig experimentar per primera vegada amb l’inconscient i això segueix alimentant la meva obra, sí. Però més enllà d’això, el desert s’ha convertit en el fil conductor del meu treball. La meva ment és un caos i el desert és l’únic que posa ordre en aquest caos.

–Un dels personatges del llibre diu: «L’atemptat de les torres bessones supera qualsevol història de ciència-ficció».

–I és cert. En el sentit que estem parlant de milers de morts, d’éssers humans de veritat. De l’11-S no se’n pot fer una abstracció, per això vaig fer sortir Bin Laden al desert, on manté un debat amb el Metabaró i Arzak.

–Aquest és un dels fragments més divertits del còmic.

–L’humor ens serveix per distanciar-nos d’una realitat que, d’una altra forma, seria insuportable.

–La idea de castigar Bin Laden a tenir cos de dona de per vida és genial. Per a ell, és el pitjor càstig.

–Per això va sempre tapat de cap a peus, com si portés un burca. Però posar-se en el lloc de l’altre pot ser la seva única salvació, i la nostra.

–Quan era petit va començar a dibuixar compulsivament per combatre la soledat. ¿Ja no ho pot deixar?

–Només ho deixaré quan em mori.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Tornarà amb una altra historieta de Blueberry? Al llibre, el tinent fins i tot l’apunta amb un revòlver perquè li escrigui un guió.

–Ell és potser el meu preferit. Potser torno amb ell. De ganes no me’n falten.