El llibre de la setmana

David Monteagudo trenca motllos amb una apocalíptica història d'insòlites desaparicions

David Monteagudo, ahir a la tarda a Vilafranca del Penedès.

David Monteagudo, ahir a la tarda a Vilafranca del Penedès. / DIEGO CALDERÓN

3
Es llegeix en minuts
RICARD Ruiz Garzón

‘Fin’ comença com una història de terror convencional i s’acaba a l’estil Cormac McCarthy, reinventa el ‘Mecanoscrit del segon origen’ de Pedrolo i es clava en la memòria del lector com ‘La pell freda’ de Sánchez Piñol. Aquesta novel·la d’atmosfera tèrbola, amb al·lusions generacionals i metafísiques, filiació buñuelesca, excel·lents el·lipsis i fèrtils misteris, ‘opera prima’ del desconegut David Monteagudo, gallec establert a Catalunya, és una de les sorpreses d’aquesta temporada.

Si no fos perquè és l’opera prima d’un desconegut, convindria no parlar gaire de l’esplèndidaFin. Si no fos perquè la seva arrencada de terror de sèrie B oculta una elaborada reinvenció delMecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, si no fos perquè evoca el Cormac McCar­thy deLa carretera, si no fos perquè s’erigeix com una troballa semblant a la d’Albert Sánchez Piñol ambLa pell freda, seria millor esperar que cada lector descobrís per si mateix la seva tèrbola atmosfera apocalíptica, el seu trepidantcrescendoi la seva fecunda resolució. Si no fos, en suma, perquè els prejudicis de gènere podrien convertir el gallec David Monteagudo (Viveiro, Lugo, 1962) en un debutant com tants altres, l’ideal seria anunciar sense més ni més com s’obreFin: una antiga colla se cita en un refugi complint la promesa feta 25 anys enrere.

UNA INESPERADA AMENAÇA / Hi assisteixen tots menys El Profeta, un santet a qui els altres van gastar fa anys una broma cruel. De cop i volta, passen coses. Una inesperada amenaça plana sobre el grup d’amics. ¿És El Profeta, que torna per venjar-se del grup, o és que el món assisteix a una irreversible transformació? Ja està tot dit, i encara no s’ha dit res.

Un cop plantejades les bases, que Monteagudo estableix amb habilitat estructural, una correcta definició de personatges i puntuals imperfeccions (el tòpic que es comença a entreveure, la humorada fàcil, el col·loquialisme imprudent),Finsupera el seu terç inicial i posa rumb a la grandesa: en la seva lluita per sobreviure, els amics reviuen picabaralles, arrosseguen culpes de fa anys i demostren que el que va passar els supera sense remei; de mica en mica, a més a més, s’enfronten a una cosa que cobra forma entre paisatges deshumanitzats, inquietants presències animals (del millor del llibre) i insòlites desaparicions: és la imparable progressió de l’amenaça, gairebé L’Amenaça. Com aLa niebla de Stephen King, però sense altres monstres que els interns. Com aEl ángel exterminadorde Luis Buñuel, però amb protagonistes de classe mitjana i convertint en fugides les tancades. Com a l’Apocalipsi, en definitiva, però sense Judicis Finals, sense cap mena de ciència-ficció ni litúrgia o psicodèlia.

Mentre els personatges deFins’ensorren, l’entorn es rebel·la i l’abisme avança sense misericòrdia, l’espectacular potència simbòlica del relat, a cavall d’un estil cada vegada més sòlid, adquireix una transcendència inusitada. Malgrat això, no hi ha revelació, ni profecia, ni miracles. Només un metafòric àngel exterminador, o el seu mundà doble, que condensa les misèries de tota una generació i que fa que Monteagudo, un home de Lugo de 47 anys que treballa d’obrer al Penedès, demostri per a què es tanca des de fa una dècada a devorar clàssics amb els quals alimentar la seva vocació literària.

TÍTOL IMPECABLE / Aquest àngel i la seva inextricable devastació són, paradoxalment, els que construeixen i donen sentit a l’obra, i amb ella a les seves brillants el·lipsis, els seus fèrtils misteris i el seu impecable títol. El mateix àngel que cada lector –d’aquí ve que res del que hem explicat rebenti la lectura– identificarà a la seva manera.

LlegiuFin, per tant, per confirmar que el de Monteagudo és realment un nom que s’ha de retenir, i que el seu debut mereix tantes lectures com el sustenten. I llegiu-lo per sucumbir al seu àngel, aquell àngel destructor de fórmules gastades, si fos possible abans que algú el reveli i extermini.

FIN

Notícies relacionades

David Monteagudo

Acantilado. 352 pàgines. 19 €