Vetusta Morla, una victòria discreta

Vetusta Morla ha accedit a l’èxit per la via de la discreció: carisma pendent de manifestar-se, un plantejament a l’estela de certes propostes internacionals, el seu nom evoca una imatge poc desperta (la tortuga deLa història interminable). La banda de Tres Cantos (Madrid), amb un debut,Un día en el mundo, publicat després de gairebé una dècada de feina, desenvolupa un estil benvingut per lageneració Radiohead. La que ronda la trentena i premia les formulacions sonores tortuoses i líriques; un rock amb temperament, ebullició emocional i serrells experimentals.

Després d’esgotar les entrades del concert d’ahir a la nit a Razzmatazz, la banda va prorrogar la seva nova visita a Barcelona amb una segona data programada per divendres, unes 4.000 persones secundant un fenomen situat en una tercera via entre el rock, diguem-ne, corporatiu i el rock alternatiu. Un camí que els acosta a Los Piratas. Els nois del grup Vetusta Morla plantegen un rock convuls, propens a l’exaltació i el text metafísic, ric en imatges efectistes. Canten a les«jaulas de cemento», els«corazones asfixiados»i els«iglús sin primavera». Tot i que en el camp de la creativitat poètica, el seu cim és, sens dubte,La cuadratura del círculo, que, després de diversos racons filosòfics, ofereix la següent tornada: «La Paz, Bolivia, Quito es Ecuador, Lima es Perú / Buenos Aires, Argentina no llores por mí más».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

CATALÀ MADRILENY // El seu únic disc va brindar el nucli bàsic del concert celebrat divendres amb cançons corejades comUn día en el mundo, Pequeño desastre animali una de les millors,Sálvese quien pueda. Sis músics sobre l’escenari i un teclat que va intervenir en comptats moments.

El grup va recuperar peces de maquetes primerenques o inèdites, com per exempleMi habitación favorita, Maldita dulzuraiLos buenos. I Pu-cho, el cantant, va demostrar tenir familiaritat amb el públic barceloní, parlant en un català més que digne. «Ens heu donat moltes alegries». Va semblar recíproc.