Un català entre argot i col·loquial

El casament d’en Terregada no és només un retrat dels baixos fons, també d’un català que s’ha perdut. Juli Vallmitjana va aconseguir mantenir un equilibri, explica Albert Mestres, entre una llengua «hermètica» com l’argot caló, propi dels criminals de l’època, i una altra de més col·loquial. «El públic està al límit de la comprensió, però entén què passa», afirma l’adaptador. Els espectadors rebran un glossari d’expressions i paraules utilitzades en l’obra.

No serà perquè els ajudi a seguir la història, sinó amb la idea que les puguin repassar un cop acabada. «Hem intentat reconstruir la llengua de la Barcelona del 1913. Els actors parlen sense passar pels correctors», afegeix Joan Castells. Aquest català arcaic i col·loquial, propi dels baixos fons, ha estat una de les dificultats que han tingut els actors en el seu treball. «Costa aprendre’s un text en què es parla malament, fora de norma», subratlla Villegas.