Cabana: «Millet, a la presó»

Ha estat 50 anys en contacte amb la burgesia catalana, però no s’ha contaminat del seu pitjor vici, el silenci còmplice. Ahir al matí, l’historiador Francesc Cabana va presentar el seu últim llibre (La cultura de la cobdícia, de Pòrtic) a l’Ateneu amb una frase introductòria que confirma la seva distància d’aquesta classe: «Jo mai parlo off the record».

Va aclarir que havia acabat el seu llibre al juny, o sigui, un mes abans que es destapés el cas Millet. Són 126 pàgines de descripció precisa i amena del que ha passat en el sector financer mundial i els seus efectes a Espanya i a Catalunya. En aquesta última, menys, fidel reflex de la pèrdua de centres de decisió.

ELS NÉTS DELS POCAVERGONYES / Per a qui el vulgui entendre, Cabana va explicar que els néts dels pocavergonyes avui són persones respectables. Aquí hi caben des de Rockefeller fins als March. Pel seu coneixement de com s’ha gestat la burgesia catalana en dos segles (segueix vigent el seu llibre La burgesia catalana, de Proa), el que ha passat al Palau és un procés invers: «El pare de Fèlix Millet va ser president del Banc Popular, empresari d’assegurances i fundador d’Òmnium. Els germans de Fèlix (Xavier, candidat de Convergència a l’alcaldia de Barcelona el 1979, i Joan, exconseller de Banca Catalana, avui molt malalt) són amics molt respectables. Però de Fèlix no en puc parlar tan bé». ¿Sabia que era un trampós compulsiu? «Sí, però només en la seva vida privada, i d’això no se n’ha de parlar».

Cabana defensa en el seu llibre la necessitat de recuperar alguns principis morals en la gestió de les empreses, sense estalviar diatribes contra les escoles de negocis: «IESE i Esade només formen els seus alumnes perquè obtinguin el màxim benefici». Un argument que fa coincidir amb un altre de més concret: «Millet és comparable, si es vol, a Madoff, un cas de cobdícia personal». Però el que preocupa Cabana és que s’hagi expandit arreu «la cultura de la cobdícia», és a dir, que tothom vegi l’enriquiment fàcil no només com una cosa normal sinó com a aspiració personal.

TOTS BADAVEN / ¿Aquesta era la cultura imperant entre els patrons del Palau? Cabana rebutja de ple aquesta possibilitat, però sentencia: «Tots badaven». Cabana, molest per l’espès silenci de la burgesia que coneix tan bé, és contundent: «Millet ha d’anar a la presó».

¿I per què callen? Cabana disposa de la seva pròpia teoria: «La burgesia catalana no ha tingut poder polític els últims 80 anys. La madrilenya, concentrada en unes quantes famílies, sí, i ho ha demostrat desafiant els governs de torn. La catalana té altres pecats: vol passar desapercebuda, té una ambició relativa, és tancada i està desvinculada del sentiment popular». ¿També avui? Cabana apel·la al seu discurs tradicional que a Catalunya funciona l’ascensor social: «La burgesia actual la representen gent com Jaume Roures (Mediapro) o Isak Andic (Mango). Fa 10 anys ningú sabia qui eren. Però ara són els emprenedors d’èxit».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

FORTA SOTRAGADA / L’especialista en l’evolució de l’empresa catalana confirma la forta sotragada entre els que sabien, callaven o secundaven el que ha passat al Palau de la Música. ¿Profanació del temple del catalanisme, com alguns, entre ells un nebot de Cabana, Oriol Pujol, van dir al juliol? «No. Però no s’ha de repetir. Hi ha matisos suficients, des dels coralistes cantant el Cant de la senyera fins al que va dir el conseller Castells, que l’important és salvar la institució».

¿Com reacciona la burgesia tradicional? «Hi ha preocupació, ràbia i cabreig. La gent pot arribar a pensar que totes les institucions catalanes actuen de la mateixa manera. Però també s’ha d’evitar una caça de bruixes que fiqui tothom al mateix sac». H