Dolores Torres, dirigent veïnal: «Ens vam haver de quadrar perquè deien que la responsabilitat era d'uns altres»

Recórrer les obres de la mà de Dolores Torres, presidenta de la Plataforma Veïnal de Sant Andreu, és com internar-se en la història d’un fragment de la ciutat i l’empenta dels seus veïns per guanyar-lo per a ús públic.

Quan les instal·lacions militars estaven en ús, les galeries de comunicació i un polígon de tir subterrani quedaven amagats als ulls dels veïns. Però, amb les excavacions per consolidar el nou projecte, «van aparèixer els problemes perquè els túnels eren allà –assenyala Dolores Torres–, afegint dificultats a un projecte que no va ser fàcil de tirar endavant.

Fa uns quants anys les casernes eren motiu de notes periodístiques, per la mobilització civil i perquè durant un temps es van convertir en terra de ningú.

Es diu que els primers a ocupar les antigues barraques dels soldats van ser immigrants de l’Est amb pocs papers. Més endavant, quan van començar a arribar des de diferents parts d’Espanya immigrants de totes les latituds, les ocupacions van deixar de ser un problema menor i van passar a ser una preocupació en almenys dos sentits. Un, la falta de subministrament d’aigua i d’instal·lacions sanitàries. L’altre, l’aparició de petits grups delictius que s’aprofiten de les necessitats de la majoria.

«Les casernes havien convertit el cor del barri en un focus de marginació, però hi havia tota aquella pobra gent sense casa, que es mereixia un destí millor. Per això sempre vam insistir perquè no se’ls deixés de la mà de Déu», diu Dolores Torres. «El que passava –assegura– és que tots es passaven la pilota. L’ajuntament deia que era el Ministeri de Defensa el que se n’havia d’ocupar, i Defensa que li corresponia a l’ajuntament i al districte. La veritat és que ens vam haver de quadrar perquè cada dia anava tot més malament».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Durant el moment culminant del conflicte es calcula que unes 1.500 persones, entre ocupants reivindicatius, pobres i delinqüents que havien trobat un bon lloc, habitaven les instal·lacions.

Superada aquella etapa i ja en plena construcció del projecte, la presidenta de la Plataforma Veïnal assegura que segueixen de prop cada un dels passos que es fan. «Som raonables i sempre estem disposats a negociar, però, és veritat, als funcionaris no els deixem gaire tranquils».