Cursets per deixar el carrer

O català o informàtica. El programa d’integració de treballadores sexuals impulsat per l’Ajuntament de Lleida –previst en l’ordenança municipal que prohibeix exercir la prostitució al carrer– no acaba de tenir èxit. Des del gener, tot just una vintena de prostitutes s’han interessat per les ajudes del pla social que, en teoria, haurien d’ajudar-les a deixar el carrer, però s’han trobat que només tenen la possibilitat de seguir cursos de llengua catalana o d’informàtica. «El nivell d’estudis és molt baix i el primer és que coneguin l’idioma», explica la regidora de Serveis Personals del consistori, Rosa Ball.

Algunes dones han arribat al programa després que la policia local les hagi enxampat exercint als carrers i els hagi proposat d’assistir a aquests cursos per eludir la sanció, que pot arribar a ser de fins a 3.000 euros, en cas que hi hagi reincidència. Conscient que aquesta mesura no ha interessat gaires persones, ara l’ajuntament vol implicar-hi més els treballadors socials que estan destinats als barris de la ciutat. «És un tema complicat –declara la regidora lleidatana–,

perquè algunes dones fan un pas endavant i dos enrere». «Jo dic que si aconseguim, almenys, que en comptes de deu serveis en facin només cinc, ja va bé», manifesta Ball.

El pla per eradicar la prostitució al carrer que Lleida va posar en marxa fa gairebé vuit mesos ha fet que els municipis adjacents –Alcarràs, Torrefarrera i ara els Alamús– hagin hagut d’adoptar mesures similars a les de la capital, però amb una diferència: els recursos en aquests pobles són molt més limitats, tant els policials com els d’assistència social.

«No s’ha fet res»

«Semblava que l’anterior consellera d’Interior, Montserrat Tura, tenia interès per resoldre aquest problema, però no s’ha fet res», es va lamentar fa tres dies l’alcalde de Sant Julià de Ramis (Gironès), el socialista Narcís Casassa. El seu municipi ha estat l’últim a anunciar que també impulsarà mesures per poder sancionar la prostitució a les carreteres. La localitat pionera a Girona va ser la Jonquera (Alt Empordà), que des de fa un mes multa tant les prostitutes com els clients. Durant aquest temps, la policia local ha posat un total de 72 denúncies a noies, i també ha expedientat quatre clients.

La pressió policial ha fet que moltes noies hagin optat per abandonar la població. «Estem satisfets perquè l’objectiu era que les dones se n’anessin», afirma l’alcalde accidental de la Jonquera, Josep Maria Serra.

Abans d’aprovar l’ordenança, al municipi hi havia una trentena de prostitutes que oferien els seus serveis. Ara, a penes en queden quatre o cinc que es neguen a abandonar la població. Vist l’èxit, Sant Julià de Ramis no ha dubtat a aplicar el mateix sistema i multa les prostitutes amb 90 euros per ocasionar problemes viaris. El setembre vinent espera poder aprovar una ordenança similar a la de la Jonquera per poder sancionar també els clients. Altres consistoris com el de Figueres o Llers estan analitzant la normativa per veure si n’aproven una de similar.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L’Ajuntament de Reus (Baix Camp) aplica des del març del 2007 una campanya singular de control de la prostitució a les carreteres: multa els conductors que requereixen els serveis de les noies «per ocupar la via pública indegudament i entorpir el trànsit», explica Eduard Ortiz, regidor de Seguretat Ciutadana.

En un principi, informa Esther Celma, les intencions eren fer constar en la notificació de la sanció el motiu pel qual els conductors estaven aturats just al punt de la carretera cap a Salou on solen apostar-se les prostitutes, però finalment el consistori en va desistir. Després de dos anys de multes per dificultar el trànsit, l’experiència és «positiva», afirma Ortiz.