Una mirada eloqüent

Ni la presència d’Eduardo Noriega ni la d’altres intèrprets de relleu com Sergi López i Eulàlia Ramon aconsegueixen desviar l’atenció del verdader protagonista de Petit indi. Marc Soto és un xaval de 18 anys i la seva experiència abans de posar-se a les ordres de Marc Recha es limitava al teatre amateur, «per passar l’estona», recorda. El seu fort, assegura, és la música. «Un dia, mentre assajàvem Els pastorets, algú se’m va acostar i em va dir que buscava candidats per protagonitzar una pel·lícula. De sobte, em vaig veure immers en un càsting, i fins avui».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Debuta en el cine amb una pel·lícula en què el pes, a més, recau en bona mesura sobre les seves espatlles. «La veritat és que, quan vam començar a rodar, tenia por de no estar a l’altura –comentava ahir a Locarno–. El meu personatge, l’Arnau, em va semblar molt complex, perquè jo sóc una persona molt oberta i sociable, i ell, en canvi, és molt tímid i introvertit, i es comunica gairebé sense obrir la boca». Ni falta que fa. Si les mirades parlessin, les seves paraules no serien més eloqüents que els ulls de Marc Soto, que es passegen per les escenes de Petit indi inquiets i penetrants, escrutats per la càmera de Marc Recha.

MATISOS / Director i actor van treballar estretament per dotar de matisos un personatge que, molt a pesar seu, descobreix de cop tota la crueltat que pot mostrar el món real. «Si hagués de definir Marc Recha amb una paraula, aquesta seria exigent –explica–. És perfeccionista i, quan fa falta, molt dur. I em sembla bé. Fa pel·lícules molt personals, i és lògic que lluiti de valent perquè la seva visió prevalgui». Així mateix, Soto es va sentir molt recolzat pels seus companys de repartiment: «En la pel·lícula, l’Arnau està envoltat de figures paternes, i durant el rodatge jo em vaig sentir igual. Afortunadament, ni el Sergi ni l’Eulàlia ni l’Eduardo són actors que s’ho tinguin cregut, tot al contrari. Es van posar al meu lloc, perquè ells també estaven una mica perduts quan van fer la seva primera pel·lícula».