Vanessa Martyn: «El secret sempre és saber escoltar»

A més a més de treballar com a presentadora i actriu en sèries de televisió, Vanessa Martyn té al seu currículum tres anys d’estudis de Psicologia. I aquests dies segurament li serà útil treure la pols als seus coneixements sobre la matèria perquè, a partir d’aquesta tarda, i fins a final del mes d’agost, ocuparà el lloc de Sandra Daviú al capdavant d’El diario. El talk show d’Antena 3 TV, que fa pocs dies va celebrar vuit anys en pantalla, és cada dia el lloc on surten a la llum històries i experiències personals de tota mena. Martyn afronta el repte amb optimisme.

–¿Quina opinió tenia d’El diario abans de saber que el presentaria aquest estiu?

–És un programa que seguia des de feia moltíssims anys. Sempre m’ha agradat, perquè la gent va al plató a explicar les seves alegries, les seves experiències, els seus problemes. Això m’interessa i, a més, em sembla molt entretingut.

–Agafa el relleu de professionals com Patricia Gaztañaga i Sandra Daviú. ¿Això suposa una pressió extra a l’hora de treballar?

–No. Estic molt tranquil·la. Tothom em pregunta: «¿Com va, estàs nerviosa?». I jo dic que no. M’ho estic prenent tot amb molta calma. Elles són unes grans professionals, però no tinc cap mena de pressió pel fet de substituir-les. Estic molt a gust i contenta de fer-ho. Amb ganes de començar. I em sento molt còmoda. L’equip és encantador i m’estan donant molta tranquil·litat i molta confiança.

–¿No li fa por que algunes de les històries que s’expliquen al programa, a vegades molt intenses, la puguin desbordar?

–No. Això no m’espanta gens. Per presentar un programa com El diario has de tenir una miqueta de psicologia. I casualment jo he estudiat tres anys de Psicologia, i em sembla que això m’anirà molt bé. A més a més, aquest és un programa en què has d’escoltar. El secret sempre és escoltar. Cal estar atent al que diuen els convidats i mostrar una mica la teva opinió, però sense emetre judicis. Cal estar per ells i intentar que surtin del plató amb els seus propòsits aconseguits i com més contents millor. No crec que el programa se’m pugui escapar de les mans en cap moment. Si es dóna a les persones tranquil·litat i confiança tot arriba a bon fi.

–¿Com intentarà donar un estil personal al programa?

–Cadascú té la seva personalitat pròpia. No crec que calgui esforçar-se especialment a crear un estil. Crec que has de ser tu mateixa. I això és el que faré jo al programa: ser ben natural. Els donaré suport. La clau està en això.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Com seria per a vostè el programa de televisió ideal per presentar?

–Doncs molt semblant a El diario. És en directe, cosa que em fascina, i a més dóna l’oportunitat de poder preguntar, de poder saber de la gent, d’indagar en les seves vides, una altra cosa que m’apassiona. I, al cap i a la fi, crec que el meu pas pel programa serà una experiència molt de tu a tu. Aquest és un espai que és la vida en directe. És com si estiguessis parlant amb quatre amics o amb persones que no coneixes de res, però que t’expliquen les seves històries. L’única diferència és la presència de les càmeres de televisió i dels espectadors.