Pros i contres d'un pla ambiciós

UNA TECNOLOGIA MODERNA

1. La concentració de rajos solars per originar vapor

La tecnologia CSP (les sigles en anglès de concentració d’energia solar), bastant nova a Espanya, es diferencia bastant de la fotovoltaica, ja més habitual. A diferència de les centrals fotovoltaiques, les centrals termosolars no transformen l’energia solar directament en corrent elèctric, sinó primer en calor. Actualment hi ha dos mètodes per fer-ho. El més antic és la tecnologia cilindroparabòlica: concentra els rajos solars en uns tubs receptors on un fluid transmissor de calor (oli sintètic) és escalfat a aproximadament 400 graus centígrads. L’oli, al seu torn, escalfa l’aigua i el vapor que produeix es converteix dins d’una turbina en energia.

Una altra tecnologia, més recent, és la de la torre: un camp d’heliòstats orienta i concentra els rajos de sol en un receptor únic en una torre, en què un fluid (aigua o sals foses) s’escalfa fins a 1.000 graus centígrads. Després, el procés és igual que en el cas del cilindre.

CONSTRUCCIÓ DE NOVES PLANTES

2. Espanya podria comptar amb 500 megawatts el 2010

Espanya és actualment un dels líders mundials en la producció d’energia termosolar, encara que la planta pionera ja es va construir als anys 80 al desert de Mojave (EUA), on ara es vol col·locar la més gran del món, capaç de generar 900 megawatts per a 370.000 famílies a Califòrnia.

Gairebé les mateixes condicions s’han trobat a Andalusia, on Abengoa va ser la primera empresa a inaugurar, el 2007, una planta termosolar comercial, al municipi de Sanlúcar la Mayor. L’empresa sevillana va ser seguida aquest any per ACS, amb una planta a Guadix, i Novatec, a Múrcia. També Iberdrola, Endesa-Ebro i Acciona ja han presentat projectes per fabricar aquesta energia renovable, mentre que la israeliana Solel i l’espanyola FCC també tenen plans. En total, s’espera que Espanya podria arribar als 500 megawatts solars l’any 2010.

ELS AVANTATGES DEL CONTINENT AFRICÀ

3. El sol brilla amb molta més intensitat al Sàhara

Una de les crítiques principals contra el projecte Desertec és que seria un projecte massa costós, ja que una vegada construïdes les centrals s’haurà de transportar l’energia fins a Europa, problema que comporta un sobrecost per a una energia ja cara per si mateixa. Segons assenyala Santiago Seage, president d’Abengoa Solar, aquest cost extra depèn del lloc. Mentre que per a Espanya seria més barat produir la seva pròpia energia termosolar, per a Alemanya i altres països nòrdics, per exemple, sense les mateixes condicions tecnològiques, seria molt més beneficiós importar aquesta energia des de l’Àfrica.

A més a més, no només importa quantes hores llueix el sol per produir l’energia renovable, sinó com brilla. La intensitat dels rajos solars és al Sàhara molt més gran que a Europa, de manera que es poden obtenir temperatures més altes a les centrals.

UNA ENERGIA FÒSSIL QUE S’ESGOTARÀ

4. ¿Algèria, Líbia i l’Aràbia canviarien el petroli pel sol?

Europa ja depèn en bona part dels països productors de petroli per a les seves fonts d’energia. ¿Per què llavors dependre també de països de l’Àfrica i el Pròxim Orient, zones sovint políticament inestables, per rebre energia termosolar? És una altra pregunta dels crítics. Segons els responsables de Desertec, al distribuir totes les plantes entre un gran nombre de països i, a més a més, construir no una sinó diverses línies de transport d’energia, s’evitaria dependre d’un sol país.

L’altra pregunta és per què països com l’Aràbia Saudita, Algèria i Líbia començarien a produir energia solar si aquesta és, per ara, competència del seu propi petroli. Resposta senzilla: el petroli que alberguen sota les seves terres s’esgotarà algun dia. Començar a fabricar plantes termosolars seria per a ells mateixos una bona aposta amb vista al futur.

TRÀFIC BILATERAL DEL SUBMINISTRAMENT

5. “És un intercanvi, no una colonalització de l’Àfrica”

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Entre la dotzena d’empreses fundadores de Desertec, l’algeriana Cevital és l’única originària dels països on s’han d’instal·lar les centrals termosolars. «És l’hora que tothom s’impliqui a salvar el nostre planeta. És per això que Cevital considera la iniciativa una nova oportunitat per a la zona Eumena», va dir en la presentació Malik Rebrab, president de Cevital, referint-se a la Unió Europea, l’Orient mitjà i el nord de l’Àfrica (Eumena, en les seves sigles).

Segons assenyala Torsten Jeworrek, el gran impulsor del projecte: «Busquem un diàleg sincer amb els països del sud del Mediterrani». Una de les grans apostes de Desertec és que no es tractarà d’un tràfic unilateral d’energia; Europa hauria d’apostar més per altres tipus d’energia renovable, com ara l’eòlica i hidràulica, per poder vendre-la a l’Àfrica si calgués.