Fotos inèdites del camp de Bram veuen la llum 70 anys després

Uns 17.000 refugiats republicans van passar pel camp de confinament de Bram, aixecat en 20 dies per les autoritats franceses per tancar-hi els perdedors de la guerra civil que van travessar la seva frontera. Entre ells hi havia el fotoperiodista Agustí Centelles, autor d’algunes de les imatges més reconegudes del conflicte. Durant els cinc mesos que hi va estar reclòs, des del 20 d’abril al 13 de setembre, va muntar un laboratori amb els germans Salvador i Ferran Pujol. Allà va reflectir en centenars de negatius la vida quotidiana del camp. Sempre es va creure que ell era l’únic fotògraf filats endins. Robert Capa també va visitar el recinte en una visita organitzada i amb acreditació de premsa. Centelles no ho va saber mai, però un fotògraf aficionat anomenat Antoni Agulló va passar pels mateixos llocs que ell i en la mateixa època. Les seves fotos han estat des d’aleshores guardades com un record familiar.

Fa uns dies, un veí de Premià de Mar, Josep Maria Agulló, de 73 anys, es va presentar a la porta d’EL PERIÓDICO. Portava 39 fotografies en dos àlbums dels que regalen a les cases de revelat ràpid. Va explicar que les havia fet el seu oncle Antoni, fotògraf aficionat, quan va estar reclòs a Bram i que ell mateix les havia revelat al laboratori de casa. El nebot les va portar al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, el museu de Gandesa dedicat a la guerra civil, i allà no hi van mostrar cap interès. Algú li va comentar que EL PERIÓDICO estava recollint fotografies no publicades d’aquest mateix període a través del seu web www.elperiodico.cat/memoria i que preparava una exposició juntament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

RECUPERACIÓ / Les fotografies que Centelles va fer al camp de concentració van estar amagades en una maleta fins al 1976, juntament amb les de la Catalunya republicana que va arrossegar amb ell fins a França per evitar represàlies als protagonistes. Fins a 4.000 negatius en total. El fotoperiodista els hi va confiar a la família francesa que el va acollir a Carcassona (França) després de ser alliberat i no va tornar a recollir-les fins pocs mesos després que morís Franco. Però les imatges de Centelles que corresponien a Bram no es van mostrar íntegrament fins fa pocs mesos.

Les d’Antoni Agulló han estat ignorades durant 70 anys. Primer van estar a Tolosa, a casa d’un propietari agrícola per a qui va treballar dins d’un batalló de treball. Un metge amic seu, a qui va conèixer al camp i el nom del qual s’ha perdut en els records infantils del seu nebot, les va portar a Barcelona. «Però mai vaig saber gaire res. Quan preguntava al meu oncle per la guerra, sempre es posava sorneguer i deia que això era assumpte seu i no meu», explica el nebot. «La guerra ja ens havia donat massa disgustos a tots», afegeix. El germà d’Antoni Agulló, pare del Josep Maria, va desaparèixer al front de l’Ebre. Quan el nen va complir 2 anys, la seva mare va enviar una foto seva al front. Va venir tornada. Va trigar molt temps a celebrar els aniversaris.

LA TROBADA / Preguntat per si les fotografies del seu oncle podien procedir del laboratori que va muntar Centelles a Bram, Agulló va fer cara d’estranyesa. Ni tan sols sabia que el famós fotògraf hagués estat en aquell camp. Ni tampoc que el Jeu de Paume francès, un dels centres de referència mundial de la fotografia, està dedicant una mostra a les imatges de Bram, que a l’octubre es podran veure al Centre d’Art Santa Mònica.

La trucada a Sergi Centelles, fill del fotògraf, va donar una primera pista. El seu pare tenia un amic anomenat Agulló que feia retrats familiars en un estudi a 100 metres del seu a l’avinguda de la Llum (les antigues galeries barcelonines del carrer Pelai). No era el mateix, però Centelles, un xic decebut, va accedir igualment a rebre l’Agulló que havia anat a EL PERIÓDICO. Casualment tots dos viuen a Premià de Mar. La trobada va deparar una sorpresa. Centelles i l’Agulló que portava les fotografies es coneixien. De petit, el primer vivia al carrer Diputació de Barcelona. El segon, a Viladomat, a la mateixa escala en què va créixer la Rosalía, la dona de Centelles. Els últims anys havien coincidit a Premià, però Agulló no va esmentar mai les fotografies del seu oncle. No creia que tinguessin gaire importància ni cap valor artístic.

Els dos homes es van entretenir observant les coincidències en les imatges. Les d’Agulló no tenien l’ofici i la intenció artística de les de Centelles. En molts casos es tractava dels mateixos llocs observats des d’angles diferents i els personatges es repetien. Bram estava separat en deu parcel·les amb 20 barraques cada un. «Els sectors estaven incomunicats però només s’hi permetia el contacte en les festes especials, com la corrida de toros que van organitzar el 14 de juliol. Potser el meu pare i l’oncle del Josep Maria no es van veure mai», explica el Sergi.

També és impossible que els negatius d’Agulló es treballessin al laboratori de Centelles. Aquest feia fotografies d’encàrrec per als gendarmes i els refugiats, que les enviaven a les seves famílies. Hi ha imatges de Centelles en paper repartides per tot el món, però ell sempre va conservar els negatius i els va registrar metòdicament.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

És probable que els dos fotògrafs no s’arribessin a conèixer, però no van estar mai gaire lluny l’un de l’altre. Ni a Barcelona ni a França. Centelles era discret, un artista pacient. Agulló era l’ànima de la festa. A la seva manera, tots dos es van espavilar perquè els permetessin usar la seva càmera. Centelles, la seva Leica. Agulló, molt probablement, la Brownie de Kodak que un dia li va regalar al seu nebot. Les fotos de família que Centelles va fer al capità Cassaigne es van convertir en una carta blanca. «A partir d’aquí, va fer el que va voler», afirma el seu fill. Segons el seu nebot, Agulló es va guanyar els càrrecs organitzant activitats esportives. Sempre va destacar en això. El 1987, la Generalitat li va atorgar

una menció com a Forjador de l’Esport Català. Al Canal del Migdia, que tant Centelles com Agulló van fotografiar, aquest va ensenyar molts exiliats espanyols a nedar. I molts, li va explicar al seu nebot, es van escapar del camp per aquesta via. 70 anys després, el descobriment d’aquestes fotografies els ajuda a fugir de l’oblit.