Adéu a Eusebio Poncela, l'actor al límit d''Arrebato' i 'La llei del desig'

'Arrebato', d'Iván Zulueta, és la pel·lícula que millor el defineix. Poncela va donar vida a un realitzador de pel·lícules barates de terror vampiritzat pel cinema i per l'heroïna, dues addiccions expressades amb un llenguatge renovador. "Estar penjat en plena pausa", arrebatat, mesmeritzat per antigues col·leccions de cromos de pel·lícules o per la fascinació d'uns films de Super-8 i unes cintes de casset. Així era el seu personatge en un film clau en la història del cinema espanyol.

Excessos i Almodóvar

Poncela i Zulueta van participar de l'anomenada movida madrilenya i van ser també víctimes dels seus excessos. Tot estava interrelacionat aleshores en la cultura alternativa que es coïa a Madrid, per la qual cosa no és d'estranyar que l'actor acabés treballant amb Pedro Almodóvar. Primer, amb un paper secundari a 'Matador' i després, amb rang de protagonista a 'La ley del deseo', on va tornar a encarnar un director, aquesta vegada de teatre, escindit entre dos amors i molt lligat emocionalment a la seva germana, la dona trans que interpreta Carmen Maura.

Abans, Poncela havia freqüentat el cinema d'intriga amb propostes com 'La semana del asesino', film desquiciat d'Eloy de la Iglesia en què va interpretar el veí ric del treballador d'un escorxador que es converteix en assassí en sèrie. Que aquest 'serial killer' patri l'encarnés Vicente Parra va ser una convulsió, però el film va ser esquarterat, mai dit millor, per la censura, i Poncela va haver d'esperar una mica per lluir millor en pantalla. Va aparèixer a 'La casa sin fronteras', una velada crítica a l'Opus Dei realitzada per Pedro Olea, i va tenir el seu primer paper d'envergadura a 'La muerte del escorpión', infravalorat 'thriller' de cinema dins del cinema dirigit per Gonzalo Herralde: Poncela és un guionista que manté relacions amb una exactriu (Teresa Gimpera) casada amb un productor.

No li aniria gens malament en el gènere policíac, ja que una altra de les seves interpretacions meritòries la va realitzar a 'El arreglo', 'thriller' amb atmosfera de 'film noir' clàssic de José Antonio Zorrilla en què va donar vida a un inspector de policia reintegrat al cos. Després seguiria les passes de Carlos Ballesteros ('Tatuaje') i Patxi Andión ('Asesinato en el comité central') en encarnar el detective Pepe Carvalho a la sèrie televisiva del mateix títol, produïda el 1986 i amb Ovidi Montllor com a Biscúter. Tornaria a l'univers de Manuel Vázquez Montalbán amb 'El laberinto griego' (1993).

Adaptacions

Notícies relacionades

Robe Iniesta, poeta salvatge i l’ai al cor que va revolucionar el rock en castellà al capdavant d’Extremoduro

‘Mar i cel’ continuarà navegant: el Mago Pop compra els drets del musical de Dagoll Dagom

A la televisió es va produir un altre dels seus majors èxits: 'Los gozos y las sombras', drama de classe ambientat a la Galícia costanera durant la Segona República, basat en la novel·la de Gonzalo Torrente Ballester. Amb treballs d'aquestes característiques, o els portats a terme a 'Werther', de Pilar Miró –segons l'obra de Goethe–; 'El Dorado', de Carlos Saura; el 'thriller' retro 'Continental', o la sèrie 'Un día volveré', a partir de la novel·la de Juan Marsé, Poncela va donar sobrades mostres de la seva ductilitat. 'Martin (Hache)', d'Adolfo Aristarain, el va tornar a enfrontar amb la seva pròpia feina en encarnar un actor de cinema que és el millor amic d'un cineasta argentí desclassat.

'Sagitario', '800 balas' i 'Teresa, el cuerpo de Cristo' són altres dels seus treballs cinematogràfics. A la televisió va intervenir a 'Águila roja', 'Isabel', 'El ministerio del tiempo', 'Merlí: sapere aude' i, el seu últim treball, 'Matices'. Els premis Goya li van ser esquius. Només una nominació per 'Intacto', de Juan Carlos Fresnadillo, en què Poncela és un individu capaç d'arrebatar-li el do de la sort als qui l'envolten, per la qual cosa treballa com a 'gafador' professional en un casino.