Manu Chao, bomba mestissa a Mataró

Manu Chao ha estat semidesaparegut als escenaris catalans durant els últims tres anys, però n’ha tingut prou d’espetegar els dits perquè els fans sortissin del seu amagatall i fessin pinya, col·lapsant un espai que no és precisament una cava de jazz, com l’Espai Arquera, de Mataró. Entrades esgotades des de dijous i unes 10.000 persones concentrades en el nou recinte del festival Cruïlla de Cultures. I en podrien haver estat bastantes més: a l’accés hi abundaven els buscadors d’entrades, que es van haver de conformar a sentir el concert des del darrere de les tàpies.

Chao, aquell artista que no ha actuat mai al Palau Sant Jordi ni a l’Auditori, però sí en un bon nombre de descampats metropolitans i naus industrials, manté la seva aura d’icona de certa cultura alternativa altermundialitzadora. Els seus últims discos no han igualat la inspiració del seu debut solista, Clandestino (1998), però se sap treballar els seus fans amb concerts esgotadors en què ritmes, cançons i consignes es fonen en una càrrega explosiva sense matisos ni protocols. Una bomba de reggae, ska, brots hardcore i injeccions llatines després de la qual el recinte del concert queda convertit en un bonic solar.

A Mataró van ser dues hores i 20 minuts de ràtzia mestissa rabiosa, més punk que en altres ocasions. Una pilota de so alterat i crispat, consumida a plaer per la concurrència i assentada en la impetuosa Radio Bemba.

TÚRMIX IMPLACABLE / Des del principi, Chao va fondre cançons de totes les seves èpoques, com Peligro, de Mano Negra, i El hoyo, del seu últim disc, La radiolina. Sembla que, per ell, l’elecció del repertori és secundària; el primordial és la tensió escènica, que aconsegueix sense obsessionar-se amb la selecció de material. Es pot permetre prescindir d’èxits (no va sonar Me gustas tú, però sí La primavera), deformar cançons i improvisar homenatges, com la referència a Gato Pérez amb Se fuerza la máquina.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Hi va haver revisions passades de revolucions de Welcome to Tijuana, Clandestino, Desaparecido, Rumba de Barcelona... L’assalt sense pietat a un senyor tango ( Volver), mossegades de rock aràbic (Sidi H’Bibi) i una Mala vida a tot gas.

I com a guinda, Fermín Muguruza, amic de l’ànima, a Dub manifest i el clàssic Sarri, sarri, de Kortatu, escrit en honor de l’escriptor (i evadit pres etarra el 1985) Joseba Sarrionandia. Manu Chao és home de tradicions familiars.