Ryoji Ikeda desafia els timpans amb el seu viatge al cor del so

Ocult en les altures de l’amfiteatre del Teatre Grec, lluny de la mirada dels espectadors, l’artista japonès Ryoji Ikeda posava fi a la primera part del concert audiovisualDatamatics (ver. 2.0). Durant 20 llargs segons, l’audiència no sabia del tot què havia de fer, possiblement confosa per la proposta d’Ikeda: un viatge al·lucinant als confins del so pur visualitzat en una successió de projeccions infogràfiques en blanc i negre de coordenades, retícules, punts i dades. Després d’aquests 20 segons de silenci forçat, algú es va decidir a aplaudir i, potser per trencar la tensió, un paio amb bon humor va exclamar «¡una altra!», amb la consegüent hilaritat del desconcertat públic.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

AL SÓNAR 2006 / L’amfiteatre del Grec oferia mitja entrada, cosa que resultava certament notable perquè la proposició artística d’Ikeda és bastant arriscada. No en va, la primera versió deDatamatics ja es va poder veure a Barcelona al Sónar del 2006, dintre de la sempre atrevida programació de Sonarama, al Centre d’Art Santa Mònica. Bravo, doncs, al Grec per la saludable gosadia de programar a Montjuïc aquest desafiament per als sentits: una experiència auditiva portada al límit, a estones gairebé dolorosa per al timpà, sobre tons, impulsos, freqüències, ultrasons, interferències i ritmes aleatoris.

Més que un exercici de simple electrònica minimalista, el que Ikeda va oferir dimecres a la nit va ser una quirúrgica desconstrucció del soroll fins a penetrar en els misteris infinitesimals del so i, d’aquesta manera, va convertir el seu concert audiovisual en una subjugadora exploració guiada per radiobalises digitals al cor mateix de la informació, a mig camí entre eltripfinal de2001, una odissea de l’espaii les estructures poligonals de Tron. Semblava impossible que es pogués fer poesia matemàtica amb el soroll blanc o la neu televisiva, però Ikeda ho va aconseguir del tot. En va donar fe l’ovació final, aquesta vegada ja sense dubtes.