Cavallers fluvials del Pallars

«Sóc fill de la Noguera, dins d’un rai nasquí, la meva dona és raiera, raier vull morir». És la primera estrofa deLa cançó del raier, un poema que Jacint Verdaguer va escriure a finals del XIX després de la seva estada al Pallars. Amb aquestes quatre frases l’escriptor va plasmar perfectament el caràcter del lloc. Un paratge on bull la història i el sentiment raier. Una terra en la qual cada primer cap de setmana de juliol rugeix la memòria del riu.

Avui al matí quatre rais esperen amarrats a la riba del riu Noguera Pallaresa. Demà navegaran orgullosos per les seves aigües. Els joves de la Pobla de Segur es convertiran en raiers, en aquells cavallers fluvials que fa un segle baixaven pels rius pirinencs. Joves forts i atrevits que desafiaven les aigües i arriscaven les vides per transportar la fusta dels boscos fins al mar. Els raiers de la Pobla han construït els rais seguint pas a pas les maneres de fer dels seus avantpassats.

«Els rais es lliguen amb brots de bedoll, que remullats i recargolats a mà són tan flexibles com una corda i més resistents», explica Miquel Gordó, president de l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Els rais es componen de 36 troncs de pi amb un rem a cada extrem que serveix de timó. Demà, la baixada de rais serà l’activitat central de la festa, un emocionant descens de sis quilòmetres, des de la presa de Llània fins al Pont de Claverol. Serà la traca final d’un cap de setmana ple d’activitats relacionades amb el món de la fusta, de l’aigua i de la cultura del Pirineu de Lleida.

La Diada dels Raiers compleix aquest any el 31è aniversari. Són tres dècades d’homenatge a l’antic ofici que va ser motor d’aquesta zona durant segles i que és Festa Tradicional d’Interès Nacional.