Bunbury assalta dues nits el Liceu amb 'Hellville de luxe'

Enrique Bunbury es convertirà aquest cap de setmana en el primer rocker espanyol que actua tres nits al Gran Teatre del Liceu. Ho va fer per primera vegada el 30 de novembre del 2006 en un concert compartit amb el cantautor asturià Nacho Vegas i hi repeteix espectacle aquest vespre i demà amb dues actuacions; només queden 500 entrades a la venda per avui i 200 per dissabte. El doblet liceístic marcarà un punt àlgid en la segona etapa de la gira espanyola de presentació de l’últim àlbum de l’aragonès,Hellville de luxe(2008).

Bunbury torna a Barcelona després d’estrenar aquest disc l’any passat en un Palau Sant Jordi a mig omplir. Va ser l’11 d’octubre, quatre dies després de l’edició del disc. Eren moments nefastos per al músic. Una paradoxa macabra va convertir el llançament deHellville de luxeen un malson. De sobte, Bunbury apareixia a tots els informatius acusat de plagiar el poeta Pedro Casariego. Davant aquest panorama, va defensar la seva posició, va cancel·lar la promoció d’un disc ferit per la polèmica, va complir la desena d’actuacions previstes a Espanya i va marxar a fer les Amèriques.

MÈXIC BONIC I FOGÓS / Als Estats Units i, especialment, al seu Mèxic estimat, l’esperaven 17 concerts, 250.000 espectadors, rebudes més fervoroses, nits més excitants i titulars més inflamats i desitjables. Però també allà han sorgit veus que posaven en dubte l’interès del seu actual espectacle: «La música de Bunbury i grup no ha avançat, s’ha estancat i comença a afusellar-se a si mateix», denunciaven aLa Jornada. En aquesta gira, el saragossà presenta un repertori de 50 cançons de les quals cada nit n’escull unes 25 i que en cap cas inclouen títols de la seva etapa amb Héroes del Silencio.

Des que va dissoldre aquell grup, Enrique Bunbury ha ampliat al màxim els seus registres estilístics, passant de l’electrònica al cabaret i de les cadències llatines al rock nord-americà, assumint cada gravació i gira com una oportunitat d’aprendre i créixer que no volia desaprofitar. De la mateixa manera, no ha dubtat a aliar-se amb artistes tan dispars com Nacho Vegas, Adrià Puntí, JLF i, més recentment, el grup madrileny Le Punk o la mexicana Ely Guerra. Tant se’l pot veure participant en un disc d’homenatge a Miguel Ríos com component cançons per a Raphael.

DEFENSOR DE SARAGOSSA / El més jove i esquerp d’aquella germandat del rock espanyol que completen els cavallers Loquillo, Jaime Urrutia i Andrés Calamaro segueix nedant contra corrent, jugant-se els dos braços en cas de no poder-ne arriscar només un i forjant-se un historial ben atípic. ¿Qui més pot rebre una distinció com la medalla al «Defensor de Saragossa» (en l’àmbit de la cultura, cal puntualitzar) i generar una allau de peticions perquè aMuchachada nuili dediquin una de les seves imitacions?

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Va ser allà on un fals Bunbury es preguntava: «¿Quants Enrique Bunbury hi ha?». Ell mateix responia: «Hi ha el nen tímid, l’estrella del rock salvatge, l’artista controvertit, el noiet aragonès, el follador, el monògam, el pedant, el de bufetada, el poeta, l’intel·lectual...».

Bunbury Liceu • Dv 26 i ds 27 • 21.00 • De 64 a 90 €