Vint anys de Subterfuge, el segell independent que va portar a l'èxit Marlango, Fangoria i Dover

Aquest any fa dues dècades de la publicació de la primera referència de Subterfuge. Aquell primer llançament no va ser ni un disc, sinó un fanzín, però en el tercer número d’aquesta publicació alternativa ja van regalar un single. I, gairebé sense adonar-se’n, Subterfuge es va convertir en discogràfica; una de les tres que, amb Elefant i Munster, van aixecar des de Madrid l’escena independent dels anys 90. Aquesta nit celebren a Apolo el seu 20è aniversari amb un concert especial de reunió del grup Sexy Sadie (22.00 hores), que serà telonejat una hora abans per la cantautora malaguenya Anni B. Sweet.

Si Elefant va mantenir sempre una línia pop i Munster una de més punk-rock, Subterfuge ha navegat aquestes dues dècades en múltiples direccions. Els discos més exitosos de la indústria independent espanyola són seus: el debut d’Australian Blonde, el Devil came to me de Dover, la resurrecció de Fangoria amb Una temporada en el infierno... Però també tenen el catàleg més irregular, amb Pauline en la Playa, Lidia Damunt i Mercromina compartint prestatge amb esperpents com Cycle, Krakovia i Vanexxa.

El 1998 el boom de Dover va fer de Subterfuge el segell indie més poderós del país. I amb aquest sòlid recolzament, el fitxatge de grups d’actrius (els Najwajean de Najwa Nimri i els Marlango de Leonor Watling) va convertir Carlos Galán, el seu cap, en un atípic rei mides envejat pels cercatalents de les multinacionals. És clar que això tenia solució: al cap del temps Galán els venia els seus artistes més exitosos i es rebentava el xec rescatant oldies del compositor de bandes sonores Alfonso Santisteban i maquetes de velles glòries del punk espanyol.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El vintè aniversari de Subterfuge ha animat el segell madrileny a publicar un disc-llibre commemoratiu, així com reedicions especials de discos assenyalats dels seus artistes més representatius. I aquí hi caben des de Manta Ray fins a Los Fresones Rebeldes, passant per The Unfinished Sympathy, Dr. Explosion, TCR, L-Kan i tots els seus supervendes ja esmentats.

Un altre d’aquests clàssics és It’s beautiful, it’s love (1998), l’àlbum més pop de Sexy Sadie. El grup mallorquí deu ser un dels pocs que han desenvolupat tota la seva carrera a Subterfuge. El 1995 hi van editar el seu primer disc, Draining your brain, i tot i separar-se el 2006 s’han reunit ara per celebrar l’aniversari del segell amb dos únics concerts. El primer es va celebrar a Madrid divendres passat i el segon, després de la cancel·lació de fa dues setmanes, es consuma avui. El repertori se centrarà en It’s beautiful, it’s love.