El Thyssen reivindica el Matisse conformista dels anys madurs

Un Matisse que reivindica el luxe dels sentits mitjançant l’exaltació del color, una etapa de maduresa però també de conformisme que engloba gairebé 30 anys. Aquesta època és la que el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid ha tret a la llum, composta per més de 70 pintures, escultures i dibuixos del pintor francès mort a Niça el 1954.

La mostra, oberta des d’avui fins al 20 de setembre, ha ocupat dos anys de feina a l’equip del museu dirigit per Tomás Llorens, que ha plantejat un recorregut pel treball d’Henri Matisse entre 1917 i 1941, en què mostra la noció de pintura i de creació artística com un plaer per als sentits.

«És un període injustament menyspreat per la crítica avantguardista del segle XX que no crec que sigui menys interessant ni audaç que un altre», va assenyalar ahir el director artístic de la pinacoteca, Guillermo Solana.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

PINTURA DE CAVALLET / El 1917, en plena primera guerra mundial, Matisse és un mestre consagrat que «no necessita demostrar res», segons Solana. Entre els avatars de la guerra i el canvi de tendència en l’art modern, l’artista sent la necessitat d’emigrar de París i s’instal·la a Niça, abandona els grans murals i torna a la pintura de cavallet. Es deixa portar pel plaer de pintar i busca un contacte més directe amb l’espectador.

La seva pintura es fa més íntima i tancada alhora que s’imposa el colorisme. Hi predominen els interiors –com a màxim, una finestra que comunica el seu món amb l’exterior–, les odalisques i les dones despullades i les decoracions exuberants. Contemporani dels grans artistes de finals dels segles XIX i XX, Matisse arriba a l’escultura seguint els postulats de Rodin. Per això, la mostra s’acaba amb un diàleg entre la pintura, el dibuix i l’escultura. A aquesta última disciplina tornava Matisse quan necessitava «posar ordre» al seu cap.