L'esperit de Rubianes inunda el Sant Jordi d'humor i emoció

Va ser el bolo més multitudinari de Pepe Rubianes. Uns 15.000 espectadors van abarrotar el Palau Sant Jordi en una nit per a la nostàlgia, per a l’emoció i per al riure. Tots, amics i col·legues, van voler estar en l’homenatge dirigit per Joan Lluís Bozzo i Pep Molina.Rubianes somos todos va comptar amb múltiples intervencions d’artistes convidats i imatges del còmic, que va morir l’1 de març.

La veu de Pepe va retronar quan la gent encara s’estava acomodant als seients. «Bona nit, senyores i senyors, senyores amb ganes de senyors, senyors que passen de senyores...» I així, un dels seus habituals preàmbuls. L’escenari es va il·luminar amb una enorme foto del protagonista i la immediata aparició de cinc ballarines deLa sonrisa etíope, l’últim espectacle de l’actor.

Aquest inici festiu va anar seguit de l’entrada dels primers convidats: el més veterà (Llàtzer Escarceller, en cadira de rodes) i un dels seus amics de l’ànima, Carles Flavià, a qui li va correspondre obrir els monòlegs. Va recordar la generositat del seu col·lega –«m’ho pagava tot»– i la seva capacitat de seducció. Flavià no va tenir cap problema a recordar que Lucila, la seva parella els últims 20 anys, havia estat abans la dona de Rubianes. «Quan l’hi vaig dir, es va posar a riure i em va deixar anar: ‘Tu mateix», va explicar l’exsacerdot.

Va arribar després el poètic moment d’Ángel Pavlovsky, ple de tendresa. Vestit d’un verd enlluernador amb un barret arbori, va fer que el públic enviés petons a Rubianes. «Tots anirem cap allà, però encara no», li va deixar anar al seu amic.

Manel Fuentes va ser el primer a imitar Rubianes. «Posaré les meves paraules amb la seva veu», va apuntar, recordant com va entrar Rubianes a la seva vida. «Van seguir hores i hores de conversa, moltes a hores intempestives. Encara hi somio». Fuentes va dir que no ha esborrat el seu número de mòbil, i que no descarta que algun dia li truqui per dir-li: «Per un dia que la dinyo no em doneu el Català de l’Any». El gag es va fer realitat amb una conversa telefònica que va concloure amb una petició de Rubianes perquè li paguessin la hipoteca «perquè no vull quedar malament amb La Caixa. Fuentes va compartir escena amb Xavier Sardà recordant aventures africanes.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La prodigiosa veu de Martirio va canviar el ritme del xou amb uns fandangos i una sevillana-rap. «Pepe era una bombeta que ens feia llum a tots», va dir l’andalusa. Va agafar el relleu Andreu Buenafuente, que va explicar com va descobrir el còmic, el 1990, en un teatre de Reus. «Em deia: ‘Quan no parlo jo m’avorreixo’. I tenia raó». Elshowmanes va acomiadar recordant que l’acte benèfic anava destinat a la fundació del pare Manel, «l’home que aglutina tots els còmics». Pep Cruz va sortir de cubà, amb guaiaba i barret blancs, per recordar el sentit vincle de l’amic absent amb l’illa. D’allà va arribar la veu de Lucrecia amb cançons de Bola de Nieve.

TRES HORES DE FESTA /La festa va seguir unes tres hores amb Xavier Grasset, l’humor de Faemino y Cansado, Tricicle –amb una paròdia d’un esquetx de Rubianes i la seva veu enoff–, quatre emotius temes de Serrat, un poema del còmic en boca de Cristina Dilla, la gaita de Carlos Nuñez, els Iniesta, Etoo i Cruyff de Crackòvia i el Rei dePolòniai una imitació més, aquest cop de Carlos Latre. El rock de Tequila va tancar l’homenatge després de les emocionades paraules del pare Manel, acompanyat de Flavià. A la sortida esperava el públic l’infernde Comediants. Tots entregats al geni de Rubianes. Pepe per a tots.