PALEONTOLOGIA

Un simi fòssil trobat a Pierola aclareix l'origen dels homínids

1
Es llegeix en minuts

Després d'anys d'anàlisi, els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) han demostrat que les restes d'un simi descobert el 2004 als Hostalets de Pierola (Anoia) no només corresponen als d'un nou homínid. La troballa de l'Anoiapithecus brevirostris,que té 11,9 milions d'anys, confirma a més la teoria que l'àrea mediterrània va ser la regió d'origen de la nostra família: l'Hominidae.

La informació que aporten les restes de la cara del simi permet deduir als experts que la nostrasaga--integrada per orangutans, ximpanzés, bonobos, goril.les i humans-- es va formar en aquesta zona en el període de temps existent entre l'arribada dels seus ancestres més primitius des de l'Àfrica, fa 15 milions d'anys, i dos o tres milions d'anys després.

Els paleontòlegs sospitaven que un grup d'hominoides anomenats kenyapitecs (que van viure durant el miocè mitjà a l'Àfrica i Euràsia) eren el grup ancestral més emparentat amb els homínids. Però només eren indicis. Ara, amb les característiques que ofereix l'Anoiapithecus brevirostrisen el seu currículum morfològic, els científics de l'ICP consideren que aquest homínid té alguns trets "evolucionats" i altres de primitius que només comparteix amb els kenyapitecs que van sortir de l'Àfrica i van colonitzar l'àrea mediterrània fa 15 milions d'anys. Això consolida la teoria que els homínids es van originar i van evolucionar en aquesta zona per expandir-se posteriorment per d'altres.

CARA PLANA

L'estudi de l'Anoiapithecus brevirostris--les seves conclusions es publiquen en la revista nord-americanaProceedings of the National Academy of Sciences-- revela que aquest homínid presentava un patró facial modern, caracteritzat entre altres aspectes per una obertura nasal molt àmplia a la base. No obstant, tenia un esmalt dental gruixut i una man- díbula molt robusta, "fet que constata que barrejava trets anatò-

Notícies relacionades

mics dels homínids amb altres dels hominoides primitius", explica David M. Alba, membre de l'equip que va trobar i va analitzar el primat.

Aquest treball, dirigit per Salvador Moyà, atribueix al simi una altra peculiaritat: "La seva cara era molt plana, un tret que no el relaciona directament amb els humans, però que sí que l'identifica com un gènere diferent dels antecessors", matisa Alba.