Giovanni Castro, participant novell: «Em sorprèn tenir el rècord del 'Bocamoll'»

--Un colombià que participa al Bocamoll,

--Ha estat molt sorprenent. Estava convençut que només faríem un programa. Però és que el meu company al concurs, l’Oriol, és molt espavilat. Jo l’ajudo tant com puc. També vam tenir sort. A vegades arriben parelles al concurs que estan una mica perdudes o que es troben contrincants molt difícils.

--Vostè només fa 10 anys que viu a Catalunya. ¿Li va costar gaire decidir-se a participar?

--Va ser la meva companya la que va escriure al programa, sense dir-m’ho, perquè hi participés amb l’Oriol, el meu cunyat. Jo els deia que si no s’havien adonat que sóc colombià i que el Bocamoll era un concurs sobre la llengua i cultura catalanes. Una cosa és parlar català i una altra saber-se les frases fetes i les expressions de l’idioma. Encara que al final, el que passa és que el Bocamoll també és un concurs de cultura general.

--¿Va aprendre català tan bon punt va arribar de Colòmbia?

--Al principi, quan arribes a un altre país tens altres prioritats. A més, aquí tenia la facilitat que parlava en castellà i tothom m’entenia. Però sí que recordo que una de les primeres coses que vaig fer quan vaig arribar va ser comprar-me un llibre de gramàtica catalana, perquè com a mínim volia entendre els anuncis i els rètols que veia al carrer.

--¿I per què es va decidir a estudiar l’idioma?

--Crec que quan arribes a un lloc i hi trobes una llengua per aprendre ho has de fer. És un coneixement que només et portarà coses positives. Per això vaig començar a parlar en català amb els amics i, quan feia dos anys que vivia aquí, vaig començar a estudiar al Consorci de Normalització Lingüística, a Mataró, on vaig arribar a fer el Nivell B.

--Després del seu pas pel programa, ¿considera que ara li agafarà el gust a participar en els concursos televisius?

--No, jo sóc molt tímid i no m’agraden les càmeres. En canvi, l’Oriol, que és músic, és diferent, està més acostumat al públic. Si fos per ell, aniríem a un altre concurs. Jo prefereixo dibuixar. És estrany que gent que no conec em saludi pel carrer pel meu nom, arran de la participació en el programa. Em fa gràcia, però és estrany.

--¿Com es van preparar per participar en el Bocamoll

--Principalment ens vam preparar les proves de mímica i també les dels missatges SMS. Vam començar a practicar la mímica a casa de l’Oriol i la veritat és que ens sortia força bé (riu). De fet, al concurs s’ha pogut veure que hem tingut una evolució clara, a poc a poc hem anat agafant la dinàmica.

--¿Què és el que li resulta més difícil del concurs?

--El pitjor és que, des del segon programa en què vam concursar, sóc el primer a començar les proves. Això em posa molt nerviós.

--¿Què representa per a vostè batre tots els rècords del programa?

--Al principi em plantejava què era el que estava passant. Pensava que potser als del concurs els feia gràcia que un estranger hi participés i hi guanyés alguna cosa. Però és que és estrany que algú que vingui de fora tingui el rècord de diners i de presència al programa. Considero que si això serveix perquè altres estrangers s’animin a estudiar català estarà bé. De fet, jo sempre animo tots els colombians que arriben a Catalunya perquè aprenguin la llengua, perquè no s’imaginen les portes que els obrirà.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿I què pensa fer amb els diners que l’Oriol i vostè s’estan embutxacant al Bocamoll

--La part que em correspon a mi em servirà per acabar-me de treure el carnet de conduir i, si la cosa va bé, potser fins i tot em decidiré a comprar-me un cotxe.