El 'cavall boig' de l'Albufera

Pla fallit: esperàvem que Miquel Àngel Landete confessés la seva herència dels narradors del

rock valencià de finals dels anys 70 (Pep Laguarda, Remigi Palmero, Juli Bustamante), però ens porta la contrària. «La seva influència en la meva obra és zero», assegura l’ideòleg del grup Senior i el Cor Brutal. Ni tan sols considera que la proposta del seu grup entronqui en l’ideal del rock mediterrani. «El que jo faig és música americana en valencià», declara.

Americana, d’acord, encara que el seu debut,L’experiència gratificant, expressa una amabilitat melòdica, amb focus de melancolia, que aporta un contrapès meridional al seu vigor rocker. Landete, és a dir, Senior, no té una explicació. «Pot ser que hagin quedat en el meu subconscient algunes inflexions melòdiques pròpies d’haver escoltat Raimon a totes hores quan era petit», especula. Però la seva gran icona és Neil Young. «I quan toquem en directe ens creiem Crazy Horse». Si el podem conèixer una mica millor a partir de les versions dels autors als quals ha versionat, aquí els tenim: «Young, Tom Waits, Clem Snide, Iron & Wine, Calexico, Will Oldham, Devendra Banhart... He seguit la política d’adaptar una peça aliena per cada composició pròpia. Ara tinc 35 cançons meves i 30 versions».

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Senior i el Cor Brutal van néixer fa poc més de tres anys, i el seu disc és el producte d’un boig viacrucis per estudis de Montevideo, Louisville i Nashville, atenent a trucades d’amics com Eef Barzelay (Clem Snide). La seva música és corpulenta, emotiva i amb un cert afany de transcendència. Aborda estrofes captivadores amb guitarres de tacte rocós, fon cadènciesslowcore i crescendos majestuosos. I encara que els seus textos tendeixen a la reflexió existencial, hi ha verí social en cançons comValència eres una puta. «No és una acusació gratuïta. Em sembla més poètic que cantar ‘fora feixistes’. En el poder polític valencià hi ha cinc o sis proxenetes que estan traient el suc a la ciutat».

TOT VA CANVIAR AMB ANTÒNIA FONT / Desconnectat del rock en català dels anys 90, es va plantejar cantar en aquest idioma després de sentir Antònia Font. «Tot va canviar amb ells. Al veure un tio, Joan Miquel Oliver, fent cançons en català com les que podrien fer The Flaming Lips o They Might Be Giants, em vaig plantejar que jo també ho volia provar», revela Landete, per a qui «ajuntar grups només perquè canten en un mateix idioma té tant sentit com unir-los perquè tots toquen guitarres Gibson». I llança un avís: «Ara estan sortint grups que canten en valencià i que no fan país, sinó cançons, com Arthur Caravan i 121 dbs».