Josep Tero declara el seu amor al Mediterrani a 'Fronteres'

Mentre ell naixia, el seu avi, astrònom i pescador, li donava la benvinguda tocant la bandúrria. La música i el Mediterrani han bressolat Josep Tero des d’abans fins i tot de tenir ús de raó. El cantautor de l’Escala (Alt Empordà) recull els «molts llenguatges de la cançó, barrejats amb la geografia més pròxima i el colorit del mar» en el seu nou disc,Fronteres, amb la voluntat de «frenar la ferotge invasió anglosaxona». L’àlbum, el vuitè de la seva inquieta discografia, el presentarà a Luz de Gas, diumenge que ve, convidat per Barnasants.

Des d’Empúries (primera colònia grega d’Espanya), directe a Alexandria. La passió de Josep Tero per aquestes terres, i per l’imaginari de Kavafis, batega en cada una de les seves noves cançons.

L’artista explica que el punt de partida (i d’inspiració) va ser la cançóEl fill d’Andrònic(Macedònia, segle X). Guiat per les paraules que el pare diu al seu fill guerrer: «Deixa d’una vegada les armes de matar i agafa les de l’amor», Tero va anar elaborant les cançons d’aquest delicat àlbum. Un treball en què bolca els seus sentiments al veure les icones ferides del mont Athos (fruit de l’agressió turca en territori grec), i els enllaça amb una altra cançó, la menorquinaEl rei moro(un altre exemple d’agressió entre pobles mediterranis). «Vaig sentir la necessitat d’explicar com de vegades ens inventem fronteres innecessàries, perjudicials, i ens oblidem d’altres d’importants com les del respecte, la llengua».

CONNEXIÓ AMB LA TERRA / Tero considera que els cantautors són «portaveus de la normalització». Sap que tenen un projecte prioritari: «Fer país; un país que existeix perquè es canta en català. Perquè fins que no apareixen els cantautors, la gent no reconeix la seva connexió amb la terra, amb el seu poble», subratlla.

La influència de Lluís Llach en Tero va més enllà de la coincidència que tots dos són empordanesos. Tots dos han fet de Grècia un feliç destí. «Sí, però ell navega i jo pujo les muntanyes», puntualitza, entre rialles. De fet, Tero va debutar davant el públic en un recital amb Llach i Marina Rosell el 1982. I, des d’aleshores, no s’ha cansat de divulgar la poesia catalana i la cançó tradicional, d’enarborar el compromís, la defensa del medi ambient i de les llibertats... i sempre, amb una clara autoexigència de qualitat musical.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

AFronteres, relata «el bombardeig de l’aviació feixista» que va patir el 1939 el seu poble, l’Escala, el23 de gener --així titula la peça--; posa música al poema de Miquel Martí i PolTot té un gest --bateja la cançóAmb un gest--; adapta una cançó tradicional grega aJo, Rocaguinarda--en què esmenta des d’Andrònic fins a Serrallonga--; i compon un impactant cant ecologista aTornarem a tenir barques.

«Josep Tero encara té molt camí per recórrer, per ensenyar-nos d’on surt tota la seva poètica», apunta Maria del Mar Bonet, que en el disc participa aCor i arbre. «Ens uneix una complicitat intensa i antiga: jo tenia 14 anys quan vaig programar un concert de Bonet al meu poble, quan ella en tenia només 18», recorda Tero. Però ella no és l’única veu femenina convidada: Marina Rossell canta aJo, Rocaguinarda. «Josep Tero, amb les seves cançons de fronteres –espirituals o físiques–, ens empeny cap a emocions com l’amistat, la solidaritat, l’aliança, l’harmonia, el diàleg, el companyerisme», escriu Jaume Fàbrega en el llibret que acompanya el disc compacte.