en 3 minuts // entrevista amb Daniel Vázquez Sallés, escriptor

Daniel Vázquez Sallés: "En les parelles hi ha conformisme"

Després de l'assaig Comer con los ojos, Daniel Vázquez Sallés (Barcelona, 1966) publica la segona novel.la, La fiesta ha terminado (RBA).

Daniel Vázquez Sallés.

Daniel Vázquez Sallés.

2
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA
BARCELONA

--¿Aquesta és una novel.la psicològica?

--És dura. És una història de desamor, d'un matrimoni en crisi. En la seva relació tot és civilitzadament

terrible. Malgrat l'avorriment i la quotidianitat, saber que tens la teva parella al costat, encara que sigui per costum, dóna tranquil.litat; perdre-la significa caure en el precipici.

--¿Defensa aquest conformisme?

--Avui en les relacions de parella hi ha molt conformisme. Veus que en la vida no has fet ni ets el que hauries volgut fer o ser; acceptar-ho és acceptar que has perdut i això et serveix per tirar endavant. Quan la festa s'acaba queda un sentiment de resignació. La novel.la fa reflexionar sobre la vida quotidiana. Pots reflectir-t'hi com en un mirall i no agradar-te el que hi veus.

--El sexe hi és omnipresent.

--És fonamental en la història. La idea inicial del llibre va sortir d'aquí: un matrimoni decideix trobar-se en un hotel, el lloc més impersonal del món, per escapar-se dels escenaris quotidians i retrobar-hi el plaer sexual. De sobte ella sent que s'enamora de l'home de l'hotel i es desenamora de l'home de casa i fuig.

--En aquesta fugida troba Izio.

--Explico la història de tres personatges que busquen un sentit a la vida sense importar-los el mal que poden fer als altres. Izio és un ésser estrany, autodestructiu, contradictori. Va creixent, mentre el construeixes et porta a la desesperació i l'angoixa. Tinc obsessió per la gent amb una personalitat amagada.

--La protagonista crema un llibre perquè, diu, "cada pàgina que llegeix és una punxada a l'estómac". ¿És una referència a Carvalho?

--La veritat és que no. Em va agradar la situació, el dolor d'ella, que és professora de literatura i a qui la lectura ha servit per escapar-se d'una infància d'orfandat. Però quan està psicològicament tan fotuda ja no pot llegir més.

--Un personatge diu que als crítics literaris els encanta etiquetar.

--Una generació no es pot identificar fins al cap d'uns quants anys i ¿com es pot parlar d'una generació només perquè un autor d'avui publica una novel.la com Nocilla Dream? Entenc que vivim en un món que necessita marcar i identificar. I suposo que és molt pràctic per ordenar la llibreria de casa...

Notícies relacionades

--I un altre es declara escriptor en aturada imaginativa. ¿L'espanta?

--Per sort encara tinc moltes idees al cap. Escriure una novel.la és molt complicat, aquesta m'ha costat dos anys i mig. Quan acabes penses a escriure'n una altra. Mai és massa tard ni massa aviat per escriure un llibre: el que importa és tenir coses per explicar.