en 3 minuts // entrevista amb Daniel Vázquez Sallés, escriptor
Daniel Vázquez Sallés: "En les parelles hi ha conformisme"
Després de l'assaig Comer con los ojos, Daniel Vázquez Sallés (Barcelona, 1966) publica la segona novel.la, La fiesta ha terminado (RBA).

Daniel Vázquez Sallés.
--¿Aquesta és una novel.la psicològica?
--És dura. És una història de desamor, d'un matrimoni en crisi. En la seva relació tot és civilitzadament
terrible. Malgrat l'avorriment i la quotidianitat, saber que tens la teva parella al costat, encara que sigui per costum, dóna tranquil.litat; perdre-la significa caure en el precipici.
--¿Defensa aquest conformisme?
--Avui en les relacions de parella hi ha molt conformisme. Veus que en la vida no has fet ni ets el que hauries volgut fer o ser; acceptar-ho és acceptar que has perdut i això et serveix per tirar endavant. Quan la festa s'acaba queda un sentiment de resignació. La novel.la fa reflexionar sobre la vida quotidiana. Pots reflectir-t'hi com en un mirall i no agradar-te el que hi veus.
--El sexe hi és omnipresent.
--És fonamental en la història. La idea inicial del llibre va sortir d'aquí: un matrimoni decideix trobar-se en un hotel, el lloc més impersonal del món, per escapar-se dels escenaris quotidians i retrobar-hi el plaer sexual. De sobte ella sent que s'enamora de l'home de l'hotel i es desenamora de l'home de casa i fuig.
--En aquesta fugida troba Izio.
--Explico la història de tres personatges que busquen un sentit a la vida sense importar-los el mal que poden fer als altres. Izio és un ésser estrany, autodestructiu, contradictori. Va creixent, mentre el construeixes et porta a la desesperació i l'angoixa. Tinc obsessió per la gent amb una personalitat amagada.
--La protagonista crema un llibre perquè, diu, "cada pàgina que llegeix és una punxada a l'estómac". ¿És una referència a Carvalho?
--La veritat és que no. Em va agradar la situació, el dolor d'ella, que és professora de literatura i a qui la lectura ha servit per escapar-se d'una infància d'orfandat. Però quan està psicològicament tan fotuda ja no pot llegir més.
--Un personatge diu que als crítics literaris els encanta etiquetar.
--Una generació no es pot identificar fins al cap d'uns quants anys i ¿com es pot parlar d'una generació només perquè un autor d'avui publica una novel.la com Nocilla Dream? Entenc que vivim en un món que necessita marcar i identificar. I suposo que és molt pràctic per ordenar la llibreria de casa...
Notícies relacionades--I un altre es declara escriptor en aturada imaginativa. ¿L'espanta?
--Per sort encara tinc moltes idees al cap. Escriure una novel.la és molt complicat, aquesta m'ha costat dos anys i mig. Quan acabes penses a escriure'n una altra. Mai és massa tard ni massa aviat per escriure un llibre: el que importa és tenir coses per explicar.
- Fugida salarial del 0,5% Els funcionaris de la Generalitat no cobraran fins a l’octubre la paga de fins a 625 euros pels retards pendents
- Medi ambient Els pops fugen d’Espanya i envaeixen les costes britàniques: aquest és el motiu
- Xarxes El nen de "la tranquil·litat" a les piscines de Terol parla 13 anys després: "Un dia vaig arribar amb el pit enfonsat i un ull morat a casa"
- Comerç La FNAC d’El Triangle s’acomiada avui amb grans rebaixes
- Turisme de masses Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears
- L’inici de la ronda francesa El Tour s’estrena amb un esprint i molts candidats al groc
- Esther, la ‘pencaire’ que lidera Espanya
- Wimbledon Alcaraz entra a vuitens amb esforç davant un Struff molt combatiu
- Alemanya supera sense pietat la Polònia debutant de Pajor (2-0)
- Incompliment europeu El Barça ja pagarà 15 dels 60 milions d’una multa de la UEFA