'Big Jack, el sanguinari' rescata els relats d'Àngel Ferran, periodista dels anys 20 i 30

Després de les promocions literàries del Nadal passat, ha passat un mes llarg sense novetats significatives en català. En canvi, val la pena dedicar l'atenció aBig Jack, el sanguinari i altres contes, d'Àngel Ferran, una recuperació de la joveníssima editorial A contra vent, que té com a objectiu el rescat de textos periodístics injustament oblidats.

Àngel Ferran (Palafrugell, Baix Empordà, 1892) va conrear el periodisme aLa Publicitat, El Be Negre, L'Esquella de la Torratxa, Miradori altres publicacions dels anys 20 i 30. Cronista, comentarista cinematogràfic i redactor de taula, va practicar una de les modalitats menys perdurables del periodisme, com el gènere humorístic. Va publicar així mateix algunes narracions breus, que han estat incloses en aquesta antologia.

Com tants homes de cultura, l'any 1939 Ferran va travessar la frontera i es va instal.lar en un exili que semblava provisional però que l'acompanyaria fins a la mort, el 1971. Tot i que desconegut per molts lectors del segle XXI, els seus textos van ser lloats per Xavier Benguerel i vilipendiats per Josep Pla. La recuperació d'A contra vent permet ara que el lector hi accedeixi directament, sense prejudicis.

Del recull de relatsBig Jack, el sanguinari, destaca en primer lloc la quantitat de defuncions que presenta. Es tracta de morts que eviten qualsevol forma de patetisme. Ans al contrari, ja que se situen dins els dominis de l'humor negre --a mig camí entre la fredor de Saki i les il.luminacions de Diego Ruiz--: quan el personatge es mor, el lector més aviat sent com li puja un somriure irònic.El preu de les cosess'inicia amb un seguici fúnebre i prossegueix com un vodevil.Esport 1900, a mig camí entre la crònica i el relat, apunta les beceroles de l'atletisme català en termes gens costumistes.El soldat desconegutés una crítica ferotge a aquesta figura tan estimada pels guerrers professionals.

Àngel Ferran aborda amb naturalitat la raresa, mentre que s'aproxima a la vida quotidiana com si fos una extravagància. I ho fa sempre amb un llenguatge modern, tallant, genuí, que defuig tant la carrincloneria sentimental com els camins fressats que sovint tempten el periodista. Fixem-nos en aquest fragment deCom es fa un diari, que servirà per tancar la ressenya: "El redactor de societat és un home ben plantat i sol haver encarregat el talent que li serveix per treballar al diari a casa d'un dels millors sastres. Aquest talent sol oferir dues formes: l'esmòquing i el frac. A més a més sol ésser de bona procedència. No cal pas massa ortografia".

BIG JACK, EL SANGUINARI

Àngel Ferran.

A contra vent.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

138 pàg.

18 €