Bartolomé Vargas: "El 95% dels condemnats de trànsit no han tornat a delinquir"

Va ser nomenat fa poc més de dos anys i des d'aleshores l'òptica amb què la justícia encara els delictes comesos al volant ha fet un gir de 180 graus. El principal mèrit del canvi correspon al nou Codi Penal de trànsit, però sense l'hiperactiu i entusiasta Bartolomé Vargas "la nova cultura de la seguretat viària", com ell l'anomena, hauria trigat molt més a arribar fins al jutjat més remot.

--Després de l'entrada en vigor de la llei, els detinguts es queixaven del fet de ser tractats com a delinqüents.

--El problema és que no hi havia una consciència que eren delictes de debò. Hi havia una complicitat social per tancar els ulls davant les conductes que posen en perill la vida dels altres en una carretera. La nova llei està canviant això, encara que en alguns sectors de la societat encara hi persisteixen resistències. El conductor detingut ha de pensar que ha estat a punt de provocar una tragèdia com les que sumen milers de morts i ferits. Cada any es produeixen 800 lesionats medul.lars.

--Els jutges passaven per ser els que menys sensibilitat tenien.

--Jutges i fiscals també són ciutadans i com a tals evolucionem en la mesura que ho fa tota la societat. El canvi ha arribat. I una prova d'això ha estat l'aplicació tan meritòria de la nova llei. El gran volum de treball que ha comportat s'ha assumit exemplarment. Els més de 50.000 judicis ràpids celebrats en un any parlen per si sols.

--Les víctimes sempre s'han queixat de la impunitat de qui mata amb el cotxe.

--Els judicis i les condemnes d'homicidi per imprudència també han augmentat. Fins no fa gaire acostumaven a acabar amb un pacte econòmic entre les asseguradores. La dada més reveladora són els ingressos a la presó. Fa uns anys amb prou feines hi havia condemnats per delictes contra la seguretat viària a les presons i ara 459 persones hi estan complint condemna o estan en presó provisional. I la gran majoria, el 87%, hi són per homicidi imprudent.

--Alguns podrien posar-se les mans al cap per aquesta xifra.

--Aquests 459 presos són només el 0,6% de la població reclusa, mentre que a França els condemnats per aquests delictes són gairebé un 12%, i en altres països, encara més.

--L'objectiu, al final és evitar víctimes i sembla que l'èxit fins i tot ha sorprès els promotors. El 2008 va ser un any rècord de descens de morts.

--És una notícia excel.lent perquè suposa vides salvades. Jo sempre sóc molt caut a l'hora de fer valoracions, però crec que han estat un conjunt de factors, en què el Codi Penal ha jugat sobretot un paper dissuasori.

--Hi ha qui diu que s'ha de reservar per a coses més rellevants.

--Comparteixo que el dret penal sempre és l'últim recurs. Però és que així ha estat en el trànsit. Des de fa temps s'han posat en marxa tota mena d'iniciatives, públiques i privades, educatives, formadores, tecnològiques, d'infraestructures i, al final, el dret penal juga el paper que li toca jugar. És l'últim recurs, en cap cas la solució definitiva del problema. La seva finalitat pedagògica queda molt clara a l'analitzar aquesta dada: el 95% dels conductors que passen per un jutjat i reben una condemna penal no tornen a delinquir.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Han obert una via en què el funcionari també pot acabar a la presó. ¿Arribarem a veure-ho?

--No ho desitjo, la presó és sempre l'últim recurs. La immensa majoria dels funcionaris compleixen amb la seva tasca. Però sempre hi ha una minoria, com en tot, que incompleix les seves obligacions i pot ocasionar un greu risc per a la circulació.