Marc Parrot, pop de tub catòdic

Amb freqüència, el Marc Parrot mediàtic ha enfosquit el Marc Parrot músic. El record, encara viu, del seu àlter ego El Chaval de la Peca i els seus populars bolos televisius, com, per exemple, aLa marató,de TV-3, han relegat a un segon pla la seva evolució com a creador, que avança de manera obstinada, encara que sigui a l'ombra. Parrot ja té sis discos amb el seu nom i, sobretot en els dos últims, ha anat teixint un estil propi que li permet fer operacions com la de divendres a Luz de Gas, on va gravar en directe el seu nou treball, en compacte i en DVD, en el marc del festival Barnasants.

Un concert antològic, amb protagonisme per al seu últim disc,Interferència,i gags escènics. Parrot va adornar el lloc amb televisors de tub catòdic i velles antenes, a joc amb les seves inclinacions per la tecnologiavintage.El seu discurs complet és una exhibició de neoprimitivisme en què aplica mètodes de gravació sofisticats a cançons de tacte rupestre, amb ritmes picapedrers i un so de guitarra barroer i distorsionat sense ser ni heavy, punk ni garatge, en què contrasten detalls melòdics infantiloides. Una identitat una mica rebuscada, pròxima en ocasions al so tribal postmodern d'un Beck, a la qual Marc Parrot ha trobat el punt a través de cançons afinades, comUlleres per veure-hi malamentiSóc la pedra,que van obrir l'actuació.

DAIQUIRI SURREALISTA

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La influència de Tom Waits i de cançons comUndergroundes va mostrar aFaig llenya,del seu disc anterior,Mentider.Però, en el nou material, Parrot va sonar més que mai a si mateix, fonent una certa recreació de la líricafriqui(Cinc caps, Bocagrossa), manifestos romàntics surrealistes (La reina del meu cor) i trets filosòfics en clau desdramatitzadora (Ara que estic mort,que els seus músics i ell van interpretar amb camises florejades, garlandes, maraques i prenent un daiquiri).

Aquesta vegada va recuperar cançons d'etapes anteriors, comMis botas, RompecabezasiTesoro de chatarra,que apuntaven en una direcció avui consumada. Va estrenar una peça nova,Avions,i es va acomiadar després d'una recta final en què van caureSuperheroi, Una cançói el recés de pau d'Una flor no fa estiu.Bé, pau relativa: en el món de Marc Parrot, tot plegat és una mica borrós. En les seves cançons hi abunden paraules cominterferència, boira, entelat, esquerda... AUlleres per veure-hi malamenthi ha la clau de l'assumpte. Esperem que segueixi endarrerint durant molt de temps la seva visita a l'oftalmòleg.