El viatge cap enlloc de Willy Loman

Res més il.lustratiu que la imatge d'una carretera, que s'allarga fins a l'infinit, per situar-nos en aquest viatge cap enlloc de Willy Loman a la recerca del somni americà. L'antiheroi d'Arthur Miller troba en aquest espai el marc per escenificar la tragèdia de l'home corrent que continua buscant un destí impossible. Un sistema que s'ensorra --el mateix amb què ara s'enfronta l'Amèrica d'Obama i el món capitalista-- deixa per terra tots els valors d'aquell home que, en la seva decadència física i moral, perd l'auto-

estima i percep que ja no compta com a actiu laboral i humà.

El muntatge que Mario Gas fa deMort d'un viatjantaccentua tots els missatges de l'obra traduïda per Eduardo Mendoza. L'agilitat i fluïdesa del llenguatge ajuden a fer que aquesta versió en català transmeti a les grades del Lliure --coproductor de l'espectacle amb El Canal de Girona i El Teatro Español-- tota l'emoció de la universal peça. Les tres pantalles situades al fons de l'escenari mostren, a més de les imatges amb automòbils de les rectilínies carreteres, el batec exterior d'una vida que potencia aquest món de vencedors i vençuts.

Un joc de plataformes lliscants permet mostrar el que passa a la cuina de la casa, el dormitori del matrimoni Loman i l'habitació dels fills. La potent estructura recolza amb força aquesta funció de més de tres hores, amb dos actes i un rèquiem, que no perd mai l'interès i la tensió dramàtica.

ELS SOMNIS DEL VIATJANT

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Les escenes que barregen el que passa en el moment amb les escenes del passat i les fantasies del protagonista entren i surten sense confondre l'espectador. I el dibuix dels personatges, recolzat en el vestuari i els jocs de llums i ombres, creix a mesura que s'aproxima el final en què Charley (Camilo García), únic amic de Loman, acaba defensant la seva memòria: "Que ningú culpi aquest home. Un viatjant ha de tenir somnis. És part de la seva feina".

S'ha de destacar l'extraordinari treball que fa Jordi Boixaderas --el millor Loman que hem vist, sense menysprear el de Sacristán--. Afina sempre en els seus salts en el temps de l'acció. Patètic i commovedor, desperta al mateix temps compassió i irritació. No es queda enrere una magnífica Rosa Renom en el seu paper d'abnegada esposa. I, en general, tot el repartiment està a l'altura. Pablo Derqui i Oriol Vila donen la talla com a fills del viatjant, Víctor Valverde brilla fent el paper de Ben i Frank Capdet fent el de Howard. No us la perdeu.