Eduard Sanjuán:"Les audiències són una referència, però no la Bíblia"

El bregat periodista ha canviat de terç per dirigir i presentar el veterà informatiu ‘30 minuts’ (TV-3, 21.45).

--¿Quin és el repte del programa en aquesta nova etapa?

--Explicar la realitat en profunditat i respondre als interrogants dels nous moments; estar a l'altura i explicar la nova societat que en aquests moments s'està construint.

--Després de 25 anys, ¿com poden sorprendre l'audiència?

--Tenim un públic fidel que, malgrat tots els avatars, en un moment determinat es va enganxar al programa. I això és una base fantàstica per a un estil de fer tele i informació molt amè, amb rigor i independència. A més, intentem explicar el que està passant amb una mirada necessària a la història. 30 minuts mai renunciarà a la visió històrica que ens explica les claus de l'actualitat.

--¿Com s'adaptaran als nous llenguatges televisius?

--Progressivament. A la BBC el periodista personalitza la història, i és possible que nosaltres derivem cap aquí. Hem d'aprendre d'aquests llenguatges frescos i d'una tele viva, sense renunciar per això a la marca. La nostra societat ens diu que veure és entendre, però nosaltres no creiem en això. Necessites un context, uns antecedents i una explicació, si no estem condemnats a una societat superficial que només reacciona amb impulsos emocionals.

--¿Es potenciarà més la participació del públic?

--Posarem en marxa una nova web, més interactiva i amb eines perquè la gent pugui fer fòrums de cada reportatge. Aquest és un feedback molt necessari.

--¿Com viu el fet de passar de la primera línia a la rereguarda?

--No serà així. He estat en aquesta rereguarda durant dos anys, com a redactor en cap d'informatius, i em plantejo tornar a abordar reportatges jo mateix. Aquesta és la meva esperança.

--¿Li va costar acceptar l'oferta?

--No. Després d'haver cobert una etapa, vaig demanar tornar a fer periodisme des d'un altre angle. I una de les meves demandes va ser incorporar-me al programa 30 minuts com a reporter. La direcció de la casa ja havia pensat en mi.

--¿Com afectarà l'espai la futura fragmentació de l'audiència?

--La gran esperança és la fragmentació dels continguts. Habitualment, aquests només miren sobre una primera capa de la realitat, però 30 minuts mira d'oferir una altra cosa. El futur de la premsa està en l'anàlisi de la realitat en profunditat. Hem de recuperar el gran reportatge, com, per exemple, fer la crònica del que passa a Gaza situant-hi una persona amb nom i cognoms que ens expliqui què hi està succeint. Aquest és el gran repte de la premsa.

--¿Pensa que els audímetres li trauran la son?

--Relativament. Segur que hi deu haver gent més preocupada que jo. Estic convençut que si estem molt pendents de les xifres, això ens provoca dubtes sobre la nostra feina. Les audiències les hem de tenir com a referència, però no com la Bíblia. El pitjor que li pot passar a un periodista és dubtar del producte sabent que és bo.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--A l'Afganistan va viure molt de prop l'assassinat del periodista Julio Fuentes. ¿Com ha paït amb el temps aquell tràgic succés?

--Em va afectar molt i em va fer dubtar de si la meva feina valia tant la pena. Però al final la conclusió és que explicar la realitat des de la primera línia de la platea és fantàstic, amb tots els seus problemes i riscos. Si no hi ha persones explicant determinades realitats, el món no les coneix. Crec en la funció social del periodisme. Hem de traduir el que passa sense manipular.